Nostalgia

L’impacte de Nostalgia ha estat similar al de descobrir en Flann O’Brien gràcies a Nórdica Libros: de cop i volta t’assabentes que hi ha un autor de primera categoria que no coneixies de res i la teva visió de la literatura s’eixampla per sempre més. Una editorial petita el tradueix, el posa en dansa i patapum! Com Khoury i Club Editor, o Basara i Minúscula, o Vallmitjana i 1984... Això mateix m’ha passat amb Mircea Cărtărescu i Impedimenta: l’entusiasme d’Enrique Redel, l’editor, ha permès que puguem llegir l’obra d’aquest grandiós romanès. Què el fa immens? El perfecte equilibri entre un imaginari hiperdesenvolupat, oníric i barroc i una capacitat narrativa tan efectiva com la de les rondalles populars. Els tocs experimentals de la seva literatura, amanits amb una certa sàtira social, acaben de donar el gust exacte a la seva obra, que opera amb un objectiu clar: extrapolar la volta cranial de l’autor al món sencer. Pretén substituir el real amb la seva imaginació, com el mapa de Del rigor en la ciencia de Borges. A Nostalgia, aquest aplec de contes i nouvelles, Cărtărescu treballa minuciosament les seves dèries, i et deixa atrapat al cor del seu cervell sobredimensionat, embadalit per les seves obsessions envitricollades. Per exemple, la infància com a finestra perduda cap als altres mons possibles dins d’aquest –la peça central del llibre, la inoblidable REM–; la literatura com a tractat de paradoxes –el fascinant jugador de ruleta russa que sempre guanya–; la capacitat demiúrgica de l’artista –el sintetitzador de clàxons que canvia el destí de la humanitat–. Aprofitem-ho!