Paolo Giordano fa un gir molt anatòmic

Des que he parlat amb Paolo Giordano em passo els trajectes de metro fent un recompte insistent de pel·lícules sobre l'exèrcit. En la llista de les que crec que li agradarien hi ha 'Beau travail' de Claire Denis, amb Denis Lavant en el paper de sergent amb pulsió homosexual reprimida, i 'La delgada línea roja' de Terrence Malick. M'ha dit que en realitat sent molt poca afinitat amb el cinema bèl·lic, tot i que en escasses ocasions és capaç de tocar-li la fibra. "M'he trobat mirant algunes escenes com si parlessin de mi, com si aquells desventurats reclutes fossin parts de la meva personalitat -m'explicava el dia de la nostra trobada-. I si em sento torbat és perquè m'ha remogut algun estrany sentiment". D'aquí va treure el coratge d'escriure un llibre sobre una divisió de soldats italians a l'Afganistan.

Ja sabeu: Paolo Giordano, aquell físic teòric que va plantar la bata blanca el dia en què la seva primera novel·la, 'La solitud dels nombres primers', es va convertir en un fenomen, després de guanyar el premi Strega. Fa poques setmanes va arribar a les nostres pantalles l'adaptació que en va fer Saverio Costanzo l'any 2010. "Crec que el film em va donar la primera lectura autèntica del llibre - em deia Giordano-. Durant la promoció vaig assegurar a tothom que era una novel·la poc autobiogràfica, però gràcies a en Saverio he vist que sóc jo en estat pur". Li passa el mateix amb 'El cos humà': ningú esperaria que un home de ciències amb inclinacions per la literatura resistís més de mig minut la disciplina de l'armada, però Paolo Giordano està convençut que, en realitat, això no és altra cosa que l'exploració dels seus propis límits.

Se'n va anar a l'Afganistan -plus d'ambientació- per veure com vivia allà l'exèrcit italià. "Sona a broma que se m'acudís escriure un llibre sobre això -m'explicava-. Però de seguida va agafar un to molt solemne, una investigació severa i no gaire agraïda sobre la resistència del cos". Des que vaig entrevistar el tal Giordano no deixo de pensar en els poc salubres lavabos d'un barracó, els centenars de flexions diàries, la dieta de llaunes i escabetx i els temps marcats a tocs de corneta. Sóc dels que ho haurien passat fatal entre l'elenc de 'La jaqueta metàl·lica'. I Giordano també. És evident que a cap dels dos se'ns va despertar mai la vocació militar. Potser és per això que la idea d'un batalló de joves confinats a la guerra ens remena l'estómac. -Josep Lambies

EL COS HUMÀ
Paolo Giordano
Trad. Teresa Muñoz Lloret
Edicions 62
380 pàg. 19 €