Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els dies sense fam

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Dies sense fam

Els dies sense fam

Delphine de Vigan

Per Ricard Ruiz Garzón
Advertising
Els dies sense fam
Delphine de Vigan
Edicions 62
172 pàg. 17,90 €
Consagrada amb 'Res no s'oposa a la nit', De Vigan es va estrenar noveŀlant el 2001 una experiència colpidora: l'anorèxia que va patir d'adolescent. 'Els dies sense fam', signada amb el pseudònim de Lou Delvig, n'és la narració perfecta: tensa, poètica, necessària. El remei final. Protagonitzada per la Laure, una jove de 19 anys i 36 quilos, narra la curació d'algú a les portes de la mort. D'algú menjat per dins per no menjar, algú que només s'empassa el fred, fins que diu prou. I reviu per relatar-ho. L'ajut, del doctor, d'altres pacients, de les amigues, i malgrat la família, no el té només la Laure. L'autora també n'ha buscat per ficcionar: dividit en 14 etapes, com els 'via crucis', el llibre n'inclou paraŀlelismes fins a la resurrecció. Els miralls, sempre amagats, així ho palesen. De la mística del dejú a la sonda nasogàstrica, la distorsió de la imatge o les trampes per aparentar pes, vet aquí una confessió literària, però personal i sense embuts. Ni els mesos d'hospital, ni els anys per noveŀlar-ho, servirien gaire sense l'encert en aquest to de 'bildungsroman' cara a cara.
Lienas, Nothomb, Hale Anderson, Brisac... D'autores que han tractat l'anorèxia, n'hi ha força, tot i que poques com De Vigan. Ho ha demostrat a la resta d'obres seves, de 'No i jo' a 'Res no s'oposa...' Sap exceŀlir a partir de l'ombra interna. Des de l'estrena.
Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising