0 M'encanta
Guarda-ho

Reparar els vius

Maylis de Kerangal

Reparar els vius
Maylis de Kerangal
Trad. Jordi Martín Lloret
Angle
254 pàg. 18,90 €

Fa setze anys el comte de Siruela -l'únic de nosaltres que pot creure en l'inconscient coŀlectiu sense ser cursi o esnob- va publicar a la Biblioteca de Ensayo de la seva editorial 'El pensamiento del corazón', un breu assaig en què James Hillman carregava contra la visió mecanicista del cor. No és una vàlvula que fa funcionar el nostre cos, ens deia aquell junguià de segona hora, sinó l'espai on se situa la consciència més profunda d'allò que som. La nostra imatge veritable, ni més ni menys. 'Reparar els vius' -una lectura imprescindible: diguem-ho des d'un primer moment- m'ha recordat aquest assaig. I no perquè Maylis de Kerangal sigui aristòcrata o junguiana, sinó perquè el seu llibre sembla una resposta narrativa a la tesi de Hillman. Amb les eines dels noveŀlistes -una història, una veu, un paisatge- ens mostra tot allò que s'amaga dins d'un cor, i nosaltres no veiem.

La història que ens explica Kerangal és la d'un procés: trasplantar un cor. Tenim tan interioritzada l'expressió -la diem sense pensar: trasplantament-de-cor-trasplantament-de-cor-, que hem oblidat què s'hi amaga darrere. És a dir, la mort d'una persona, i el renaixement d'una altra. En aquest procés hi ha un aspecte absolutament mecànic -una mena de burocràcia macabra, com si el cos humà es pogués reparar com una rentadora espatllada-, però també una tragèdia de sentiments oposats: la punyent desaparició d'un ésser humà i una segona oportunitat, frankensteiniana, per a un altre ésser humà.

Kerangal assumeix aquestes contradiccions, i les explora a través dels diferents personatges que intervenen en el procés, però sobretot a través d'una prosa que és pur ritme. Les frases s'allarguen coma rere coma, creant una música que aconsegueix abraçar-nos i submergir-nos en un món més intens que aquest que vivim nosaltres. Potser perquè és capaç de captar i transmetre aquest acte miraculós, gairebé irreverent, que és reparar els vius. Un llibre que no és fred, ni tampoc sentimental, sinó que pesa i respira i transmet la complexa fragilitat. La vida. No se'l perdin. Repeteixo: no se'l perdin. -

Comentaris

0 comments