[image]
[title]Joseba Sarrionandia
Pol·len
768 pàg. 32 €
'Moro' ve del llatí 'mauri', que ve del grec 'máuros', és a dir, negre. Per a nosaltres, despectius, el moro és l'àrab, el musulmà, l'africà. Tant és. Perquè tothom és moro d'algú, perquè sempre hi ha moros a la costa.
Premi Euskadi d'Assaig 2011, 'Som com moros...' es tradueix, revisat i ampliat, després de traduir-se revisat i ampliat l'original a Pamiela. Reuneix cinc llibres en un: una biografia, una història, una reflexió, una divulgació i una protesta.
Del frare Hilari de Sarrionandia, que va fer la primera gramàtica de l'amazig, al dret de Caliban exercit per Muhammad Xukri, Sarrionandia exhibeix al text erudició, sensibilitat i sobretot denúncia de l'opressió, sobretot la institucional, sobretot l'espanyola. Com tot bon assaig, és polèmic.
Escriptor, traductor i filòleg, un clàssic en èuscar, el mític Sarri és un autor delicat. Condemnat el 1980 per pertànyer a ETA, va fugir de la presó amagat als bafles d'un concert d'Imanol. Tota la seva obra, doncs, prové de la clandestinitat. És, boires a banda, un altre moro.
Petita gran proesa editorial, fruit d'un llarg procés que inclou ecoedició, col·laboracions i micromecenatges, aquest nou volum de Pol·len és un exemple a seguir. Molta gent hi ha treballat, inclosa la traductora, Ainara Munt. Mereix el reconeixement fins i tot de qui, lliure, hi discrepi.
