Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Soy yo, Édichka

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Soy yo, Édichka

Soy yo, Édichka

Éduard Limónov

Per Marià Veloy
Advertising

Soy yo, Édichka
Éduard Limónov
Trad. Ana Guelbenzu
Marbot edicions
330 pàg. 19,90 €

En un dels llibres més celebrats del curs passat, 'Limónov', Emmanuel Carrère feia el retrat del poeta rus que donava títol al llibre. Tot i que algun EAR (escriptor altament respectat) va carregar contra la fascinació que el francès confessava sentir envers el "nostre bàrbar" -vegeu l'article de Julian Barnes a 'The Guardian'-, la veritat és que molts la vam compartir, aquesta fascinació. I de fet, ens moríem de ganes de llegir els llibres que havia escrit aquell estrany individu. Algú que podríem definir com a bàrbar, però també com a poeta; com a punk, però com a dandi; com a feixista, però com a místic... Contradictori, en fi, però autèntic.

A la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona -tres hurres per a les nostres biblioteques!-, s'hi poden trobar els dos llibres que es van publicar en castellà als anys 90 -'Historia de un servidor' i 'Historia de un granuja'-, i que es van rebre com un testimoni estrambòtic de l'altre costat del teló d'acer. La lectura d'aquests dos llibres és la introducció perfecta al tema inesgotable de l'escriptura de Limónov i un aperitiu al llibre-emblema que ara arriba a les llibreries sota el segell de Marbot Ediciones. 'Soy yo, Édichka' es va publicar per primera vegada l'any 1980 a França -amb l'impagable títol d''El poeta rus prefereix els negrassos'- i ens explica la seva vida a Nova York després de decidir exiliar-se de l'URSS, que implicava la pèrdua de la nacionalitat.

No hi ha cap episodi essencial que no coneguin els lectors de la novel·la de Carrère -un poeta exiliat, pobresa extrema, amor desencantat, sexe i odi sense límits...-. Però esclar, no llegim en Limónov per saber què li ha passat, sinó per sentir com ens ho explica. I en aquest art, no hi ha ningú com el poeta rus, que és capaç d'esprémer cada instant, i explicar-lo sense complexos, aliè a nocions com la vergonya o el sentit comú. Llegeixin aquest autoretrat: "A veces me emborracho hasta perder el conocimiento, busco aventuras en barrios siniestros, tengo un traje blanco brillante y caro, un sistema nervioso delicado, y me estremezco al oír vuestras risotadas uterinas en los cines". Édichka en estat pur!
Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising