Trena de set aigües

Trena de set aigües
Carles Fages de Climent
Brau Edicions
95 pàg. 16 € Ja comença a ser hora que l'obra de Carles Fages de Climent (1902-1968) deixi de ser la d'un incomprès a qui el gran públic "té per foll només perquè somnia". Som davant d'un inèdit. Jordi Pla ha inclòs un dispositiu hermenèutic per esclarir referències de l'autor. I no calia: Fages fa un homenatge superb als rius i afluents que travessen l'Alt Empordà, amb l'agilitat expressiva del dramaturg, cercant sensacions, desafinant l'orquestra que formen els rius, creant bellesa viva pertot. La geografia i el paisatge no són només flors i violes. És també història, i lírica, i mite. Fages és imatge, ritme i avantguarda: "Rec i camí. Aigua i terra. Arbre i ombra. Ull i cella./Noia i mirall. Eugassada i esquella". Fages, poca broma, és mestre de Dalí i seguidor de la cara punk d'Eugeni d'Ors. Les set aigües de Fages de Climent, nat a Castelló d'Empúries, són, com diu ell mateix en un poema: "Pont que Ponç Hug bastia amb set anyades,/cada any un arc, porxada de set ponts". El pont Vell de set arcades, com una pinta que, durant un sospir, separa les aigües en passar per sota de cada volta. Riu avall tornen a trenar-se. Rius que xerren, en epigrames i en cançons, evocant o errant, inconstants o frívols, amb cor de druida. I que s'humanitzen en dones d'aigua: "Els rius som dones d'aigua, com les nimfes,/i el nostre curs dissipa un bell cabal/d'iŀlusions". Serpentegeu! -