Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Un obús cayendo despedaza

Un obús cayendo despedaza

Andrés Ehrenhaus

Un obús cayendo despedaza
Per Martí Sales |
Advertising
Un obús cayendo despedaza
Andrés Ehrenhaus
Ed. Malpaso
157 pàg. 18 € L'Andrés fa vint anys que publica llibres de contes i sempre s'havia deixat endur per la seva imaginació desbocada, una espècie d'animal mitològic que campa, furga, perboca i li habita el cervell. En canvi, aquest cop, ha capgirat el modus operandi i ha posat en dansa un mecanisme compositiu basat en anècdotes viscudes: agafa dues o tres experiències curioses que li han passat i no tenen res a veure i traça un recorregut entre elles -una mica com feia Raymond Roussel- per estructurar de manera clàssica el conte. Dic de manera clàssica perquè l'Andrés, traductor de Shakespeare i de tants altres autors importants, acaba atorgant a les seves narracions una unitat de temps i espai, i un principi, nus i desenllaç que les reblen. És d'aquesta manera que agafa el que és real, allò viscut, i ho transforma en ficció. Per exemple, una trobada imprevista en un cementiri jueu als afores de Bucarest on resulta que hi ha la tomba d'Adolf Hitler, partits de futbol amb àrbitres imprevisibles i jugadors de malnoms absurds, estranyes combinacions de poeta i iguana en plató televisiu o estàtues de la Rambla amb disfresses conceptuals. Tot s'hi val i no cal inventar res perquè cada dia passen coses absolutament delirants davant dels nostres nassos.

Per acabar-ho d'adobar, l'estil de l'Ehrenhaus és particularíssim: sembla que regurgiti el magma de llenguatge après en una mena d'escriptura agrumollada i alhora molt oral, plena de paràfrasis, digressions, safareigs i marrades divertidíssimes. Se serveix de l'argot de la Plata, el lunfardo, o del verlan (argot francès que gira les paraules: per exemple, ell escriu jermu) per fer espurnejar el text a cada frase; també s'inventa paraules o en fa servir d'estranyíssimes, barreges de mil idiomes, i els noms dels personatges són al·lucinants. Farcit d'adjectius, el món que transcriu l'Andrés Ehrenhaus està ultradescrit i multititllat, contradictòriament esmentat i delimitat, distorsionat, en sàtira: i malgrat això, hi trobem una autenticitat que, mentre ens cargolem de riure, ens atrapa i ens aclapara.
Advertising