Una dona meravellosa

Joan Jordi Miralles
Una dona meravellosa
Per Anna Carreras |
Advertising
Una dona mervallosa
Joan Jordi Miralles
Labreu Edicions
332 pàg. 16 €
Els llibres de Joan Jordi Miralles són com el cinema que et queda a la retina dies després dels títols de crèdit, com passa amb 'La pianista' de Haneke. Autor de les noveŀles 'L'Altíssim' i 'L'úter de la balena', i de l'obra de teatre Això és Àustria, Miralles ens torna a deixar garratibats amb un títol homenatge a la cançó de The Smiths 'Wonderful woman'. Un narrador remot que sovint muda en la consciència del personatge ens conta la fugida a la deriva d'una infermera fastiguejada de tenir gel a les venes en comptes de sang. La violència del lèxic de Miralles és un vent electritzat que injecta vitalitat al melodrama. Les estacions interiors no coincideixen amb el calendari. Avorrida com una ostra i per lluitar contra el propi fat, la Neus accelera la seva vida i trenca amb tot d'una manera quixotesca (amb molins i tot).

El lector s'encomana del ritme frenètic i sent el vertigen de l'abisme quotidià. "El futur és tenir por i ser valenta", es repeteix la Neus en tot el seu periple cap a la misèria moral i l'infortuni. La voluntat de devorar el món, l'emancipació delirant d'una 'MILF' sense manies, l'ímpetu de l'anònim, el cansament emocional atroç, ofegar-se en la pròpia saliva, la histèria i la pèrdua, els sentiments condicionats, el trasbals del concepte família, una filla desconeguda, l'inquietant món d'avui que manté les emocions en estat d'hibernació, un parell de secrets que generen ansietat i una sorpresa.

N'hi ha que neixen estrellats, però se la juguen. Miralles pinta la neurosi del segle XXI a través de la manera de fer dels personatges, i l'hiperrealisme de les descripcions és efervescent. El dolor ha deixat d'unir les persones: la vida a l'hospital s'exhibeix amb tota la seva crueltat, i només és un reflex microscòpic de la societat pudent i insatisfeta. Miralles és mestre en 'hardcore', narrador implacable, conscient dels mons que explica, generós en sarcasme i brillant en estratègia. La vida no s'atura mai i és bo desinfectar-la d'àcars, bacteris i records. Sobretot quan tenim la sensació d'haver-nos convertit en espectadors del nostre propi viacrucis.
Advertising
Aquesta pàgina ha migrat al nostre nou disseny de manera automàtica. Si hi veus res d'estrany, avisa'ns a feedback@timeout.com