[image]
[title]AQUÍ YACEN DRAGONES
Fernando León de Aranoa
Seix Barral
200 pàg.
Quina meravella, descobrir que un cineasta és tan bon escriptor! Els 113 relats d''Aquí yacen dragones', com als viatgers que antigament trobaven la llegenda 'Hic sunt dracones', us menaran a àmbits de la imaginació més poètics que els dels seus films.
I no és que no hi hagi cine, aquí, però els relats d'Aranoa són literaris. Traspuen la creativitat de Millás, la fantasia de Cortázar, el talent juganer de Rodari. Fins i tot, en contes empeltats, fan metaficció i remeten... al propi autor.
Entre la 'greguería' i el realisme màgic, entre el surrealisme i la transcendència social, relats com 'Adjetivos', 'Usted está aquí' o 'Minas' -dels millors- parlen de mil i un temes, però sobretot d'amor, desig, memòria, espais i justícia. Hi ha humor, i joc, i poesia, i passió per les paraules. Però, i la política?
També hi és, sí. És el director de 'Barrio' i 'Los lunes al sol'! La política, la preocupació social. Al terç central sobretot. Un exemple ho il·lustra, el conte-poema 'Culpables', que diu: "Todas las brújulas, / acusadoras, unánimes, / señalan al culpable". Bo, oi?
Aranoa escriu bé, sí. Però no és cap sorpresa. Més enllà dels seus Goya com a guionista, havia guanyat premis de relats breus, com el Machado, i n'havia publicat mostres a l'assaig 'Contra la hipermetropía'. Ara va més enllà: es confirma com a bon contista.
