Octavi August segons John Williams

John Williams, va ser un dels noms forts del 2012. Si per a qualsevol això és un mèrit irrefutable, doble en el seu cas, tenint en compte que feia prop de vint anys que era mort i enterrat. L’argot aviat ho registrarà com “l’efecte Bolaño”. El que va passar és que els d’Edicions 62 van recuperar el seu Stoner, un dels millors títols que hagi facturat mai la novel·la de campus anglosaxona. Començava amb l’humil fill d’uns camperols de Missouri que abandonava la granja per anar a estudiar en una universitat de províncies, vestit de pana, fet un cromo i amb unes maneres que de cap manera podien ocultar el seu llinatge. Recordareu, fidels lectors, que va entrar en els nostres rànquings quan fèiem el balanç de Nadal.

John Williams tornarà a sonar aquest any. La setmana que ve arribarà a les llibreries August, la novel·la amb què va guanyar el National Book Award l’any 1972. Comença amb una carta de Juli Cèsar a la seva neboda Àcia, amb data del 45 aC. A l’escrit, li demana que enviï el seu fill a Apol·lònia, a fi que refini el seu gust literari i aprengui retòrica i grec, que en va fluix. Això de portar els joves a estudi li agradava, a John Williams. Esclar que en aquest cas no estem parlant d’un vulgar pagesot. El fill d’Àcia era ni més ni menys que l’hereu testamentari del Cèsar, que s’havia d’instruir per agafar les regnes de la República, un cop faltés el seu oncle. Un any després, pels idus de març, Juli Cèsar va ser cosit a ganivetades a les portes del Senat. Ja us podeu imaginar de què va la cosa. Guerra Civil, la dinastia júlio-clàudia, Ciceró, el Segon Triumvirat, Marc Antoni i la pax augusta. Però per sobre de tot August és una història sobre l’ascens al poder d’un dròpol de 18 anys que, entre traïdors, bergants, estafadors i altres enemics, es va convertir en el primer emperador de Roma. En aquest món, tot ambiciós troba les seves dificultats. Com John Williams. Per un d’aquells contratemps, el 3 de març del 1994, a Arkansas, es va firmar el seu certificat de defunció. Però això no li ha impedit treure dos grans llibres en els últims dos anys. Amb un èxit més, per estadística, ja el podrem declarar l’autor de la dècada.