Flores en las grietas

FLORES EN LAS GRIETAS
Richard Ford
Trad. M. A. Galmarini.
Anagrama
600 pág. 20 € “Els bons llibres, com els bons amics, han de compartir-se”, confessa Richard Ford. I no només ho diu sinó que ho fa. A 'Flores en las grietas' l’escriptor nord-americà comparteix bona literatura i bons amics; posa damunt la taula –i dalt del cel– Txékhov, o Yates. El llibre és, en aquest sentit, un niu de vida i literatura on lectors lletraferits i autors exigents podran pondre els ous. És també una cruïlla de gèneres –memòria i assaig–, un espai de trobada que, com les bones estufes, tira bé, tot i que els articles –convertits ara en capítols d’una obra unitària– no van ser concebuts per publicar-se conjuntament i són de procedència i textura diversa. Analític, precís i clar com l’aigua, Ford aconsegueix que el lector trobi la mateixa familiaritat i intimitat amb les coses del món literari que amb les coses de la casa. “Ahora sé que la vida normal es la que se puede explicar en una frase. Yo no tuve eso”. L’escriptor necessita, doncs, més frases –les justes– per explicar que es reconeix lent i no massa prolífic, que havia viscut durant gran part de la seva vida en un hotel que regentava el seu avi, que havia tingut dificultats per analitzar i explicar grans obres literàries als seus alumnes, que havia donat i rebut molts cops a la cara –com si dos grans platets xoquessin darrere del seu cap–, que havia gaudit del ritual de repòs literari per després tornar a posar-se en marxa. El gran autor d’'Un trozo de mi corazón' o 'El día de la independencia' porta alta la bandera de la reflexió: pensa suau i el seu raonament ens atura i hipnotitza.–Gemma Casamajó