Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right L'últim abat

L'últim abat

'L'últim abat', de Martí Gironell

l'últim abat, de Martí Gironell
Per Martí Gironell
Advertising
L'ÚLTIM ABAT
Martí Gironell
Columna.
384 pág. 21,50 € Quarta novel·la del periodista Martí Gironell, amb títol i coberta escollits per votació popular, 'L’últim abat' insisteix amb els episodis històrics: ara, la resistència d’un poble del Bages a l’embat imperialista del rei Felip II. Proclamar amb megàfon que has dormit a la ceŀla d’un monjo benedictí (amb connexió a internet i videoxats) al monestir de Sant Benet per reviure i amarar-te del lloc sobre el que escriuràs no fa més artista sinó que destapa una estratègia comercial poc fina a la qual, l’autor, se suma a cegues. El problema és que el temple ha estat museïtzat en els darrers anys (reformat, retocat, fet turístic) amb la qual cosa l’únic que hi pot haver respirat és olor de pintura o suor de congressistes. Igual que a 'L’arqueòleg', Gironell torna a triar un monjo com a protagonista, l’abat Pere Frigola. No calia engrossir encara més el superàvit de novel·la històrica: la corrupció de la política i de l’església, o la misèria econòmica i moral de la societat són estralls del segle XVI però també d’ara, en plena queixa del poble. Evitar que l’enemic se t’instaŀli a casa pot donar més de si. Però hi ha periodistes aficionats a la recerca històrica, i volen noveŀlar aquest laberint de dades que recullen entusiastes. 'L’últim abat' se sosté a còpia de diàlegs i de la voluntat del personatge de fer ressorgir el monestir de les cendres. La documentació és excessiva i obliga a llegir en diagonal per llarg i soporífer. El gènere trontolla i el resultat esdevé una cabriola mediàtica sense pes literari: hi manca el misteri, la reflexió, l’horitzó d’un fil argumental, la construcció de llenguatge i les pretensions d’estil. Un passatemps més, com netejar la mampara del bany.–Anna Carreras
Advertising