Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Mr. Gwyn

Mr. Gwyn

'Mr.Gwyn', d'Alessandro Baricco

Mr Gwyn, d'Alessandro Baricco
Per Alessandro Baricco
Advertising
MR. GWYN
Alessandro Baricco
Trad. Xavier González Rovira.
Anagrama.
178 pág. 16,90 €

Tenia mig enllestida la crítica de 'Mr Gwyn' quan un membre de la Policia Literària m’ha invitat – sense fer ús de pistoles amb bales de goma: ja es nota el no-pacte amb ERC...– a reflexionar sobre el que havia escrit. I què he escrit que pugui molestar-lo?

El to poc respectuós amb què presentava l’autor no deu agradar a la gent d’ordre, perquè algú que ha venut tants exemplars no pot recordar un petit príncep climatèric. Esclar que el policia literari i el seu mostatxo avinagrat haurien deixat córrer aquest detall si la meva ressenya hagués entrat en raó. Però no ho feia. Després d’explicar sumàriament la trama de la novel·la (un escriptor que deixa d’escriure i que, després de superar el desig de desaparèixer, aconsegueix retrobar-se en una escriptura secreta i essencial), afegia: “Baricco s’apropa més a Verne (en el mal sentit d’apropar-se a Verne) que a Vila-Matas (en el bon sentit d’apropar-se a Vila-Matas)”. “Com pots escriure aquestes bajanades!?”, m’ha deixat anar el policia, com un clatellot.

Jo li he explicat que Baricco és algú que ha triomfat amb una novel·la que rememora els grans viatges del XIX, algú que ha sentit la necessitat de traduir a prosa actual la Ilíada, que a la seva escola de literatura ensenya com donar calidesa a una veu. “I que no pot ser càlida, una veu? Que no es pot assemblar a un petit príncep envellit un bon autor?” El policia, no estava per collonades. M’ha recordat que la meva obligació és pensar en els possibles lectors de Baricco, no en els fantasmes que hi hagi en el meu “cap de pardals”. Ara que m’he quedat sol al despatx, em rasco el clatell amb un llapis mossegat. “I si té raó aquest coi de policia?”.–Marià Veloy

Advertising