Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Donald Ray Pollock retrata 'psychokillers', predicadors i altres malparits

Donald Ray Pollock retrata 'psychokillers', predicadors i altres malparits

'El dimoni a cada pas', la primera novel·la de l'estatunidenc Donald Ray Pollock captura un món on hi abunden els sociòpates

Per Josep Lambies
Advertising

Donald Ray Pollock es va criar a Knockemstiff, una antiga comunitat de la frontera entre Ohio i Virgínia Occidental que està a punt de declarar-se ciutat fantasma. Knockemstiff va ser també el seu debut com a escriptor, l’any 2009. I ara és l’escenari de la seva primera novel·la, El dimoni a cada pas. La història comença amb un soldat que torna a casa.

Quina impressió hi havia a Ohio de la Segona Guerra Mundial?
Jo vaig néixer l’any 54. Feia deu anys que la guerra havia acabat, i la majoria de veterans que vaig conèixer evitaven parlar dels seus records. El meu oncle va morir a Iwo Jima. Es deia Joseph Berry, i va ser enterrat allà mateix. I el germà del meu avi va caure ferit a França. També tenia un veí que vivia a dues portes de casa meva que havia estat presoner al Japó. Però tothom era reticent a explicar-me’n res.

L’home és un llop per a l’home. Ho subscrius?
Sempre m’he mirat el món com un lloc tràgic i trist. Afrontem-ho, tot i que la majoria de gent compleix la llei, estem envoltats de sociòpates. Ells són culpables de titulars com Una dona empeny un home a la via del metro o Un individu mata vint nens en una massacre en una escola. Mai he estat capaç d’escriure una història bonica que acabi bé.

Em fa l’efecte que et va afectar això de créixer en una ciutat fantasma.
A tots els escriptors els importa el lloc on han nascut. Però en el meu cas és essencial. A Knockemstiff li dec el cúmul d’històries pernicioses del meu primer llibre, i el tèrbol escenari d’El dimoni a cada pas.

Parlàvem de gent dolenta. Quin paper hi juga el fanatisme religiós?
Em van educar perquè m’empassés la Bíblia fil per randa. És el que feia tothom de la meva comunitat, i de petit desitjava compartir aquesta fe més que res. Després em vaig adonar que a molts se’ls en va de les mans. La parròquia és una presó de dèbils i beats. No sóc el que tu anomenaries “religiós”, però assisteixo a una església episcopal tots els diumenges.

Creus que el paisatge hi té alguna cosa a veure?
La regió de l’Appalachia té una cartografia meravellosa. Tot són muntanyes, boscos i rius. Però també és el refugi dels oblidats, i això produeix claustrofòbia. Hi viu molta gent pobra que ha perdut l’esperança d’una existència millor. Amb prou feines pots optar a treballar al Walmart per un salari mínim. La majoria acaben caient en les drogues i l’alcohol. I el clima és de total desesperació.

Abans de ser escriptor conduïes un tractor.
En realitat era l’encarregat del circuit de cendres d’una fàbrica de paper, i efectivament això implicava portar un tractor. Potser et semblarà que era una llauna. Res d’això. Era una bona feina, amb sindicat, assegurança mèdica i un horari raonable. I com que el que feia era bastant monòton, aprofitava les hores de treball per maquinar històries. Quan ja portava 32 anys d’ofici vaig fúmer el cop de cap: vaig presentar la meva dimissió i em vaig fer escriptor. I fins aquí.

EL DIMONI A CADA PAS
de Donald Ray Pollock. Empúries, 304 pàgines.
Advertising