5 thrillers històrics reals que es van viure a La Model

Sens dubte la història d’un dels presos més emblemàtics de La Model és la del militant anarquista del Movimiento Ibérico de Liberación, Salvador Puig Antich. Durant la seva detenció, el 25 de setembre de 1973, es va produir un tiroteig en el qual va morir un policia. Puig Antich va ser jutjat i condemnat a mort en un consell de guerra celebrat sense les mínimes garanties jurídiques i amb un evident afany de revenja. El jove, de només 25 anys, va morir executat al garrot vil el 2 de març de 1974 després de passar 443 dies a la seva cel·la. Era l’últim executat amb aquest sistema a l’Estat espanyol. De la trista història de Puig Antich se’n va fer ressò el món de la cançó, el teatre i les arts plàstiques, arribant a fer la pel·lícula de la seva vida: ‘Salvador’. Daniel Brühl va encarar el paper de Salvador en aquest film que es va alçar amb un Goya al millor guió adaptat.

Ferrer i Guàrdia va ser un exemple paradigmàtic de com una ideologia subversiva i el fet de tenir comptes pendents amb l’església, el govern o els tribunals militars –entre d’altres– podia ser motiu més que suficient per acabar al mur d’afusellament. Aquest pedagog llibertari i fundador de l’Escola Moderna va ser condemnat com a instigador intel·lectual d’una revolta en la qual ell ni tan sols va participar. Es tractava de la protesta popular contra la guerra del Marroc, el 1909, en la qual es van alçar barricades i van ser cremades esglésies i convents. Era el que es coneixeria com La Setmana Tràgica. L’exèrcit va detenir més de 1700 persones, 17 de les quals van ser condemnades a mort, entre ells Ferrer i Guàrdia, que va ser afusellat al castell de Montjuïc després d’un consell de guerra ple d’irregularitats en el que per a molts no va ser més que un ajustament de comptes...

El novembre de 1920 el governador civil de Barcelona, que estava aplicant una duríssima política de repressió contra el moviment obrer, va ordenar la detenció d’unes 30 persones entre les quals hi havia el dirigent de la CNT Salvador Seguí i l’advocat republicà Lluís Companys. Seguí i Companys eren amics des de la infància i eren del mateix poble. També compartien amistat amb l’advocat Francesc Layret, diputat republicà per Sabadell, que va ser assassinat el 1920 pels pistolers del Sindicat Lliure quan feia gestions per alliberar als seus amics. Seguí va córrer la mateixa sort tres anys més tard, poc després d’haver compartit un cafè amb el seu amic Companys. Lluís Companys va ser detingut 14 vegades durant la monarquia, el 1931 va proclamar la República i el 1934 es va convertir en president de Catalunya. El 1940 va ser executat a Monjtuïc per la dictadura de Franco.

Menys conegut per a la història que els casos anteriors era aquest cambrer que portava les inicials A.R però era més conegut com ‘La Gilda’. El seu crim? Ser homosexual. Va ser detingut i empresonat a La Model el 1955 quan tenia 24 anys. No és cap sorpresa que l’homosexualitat era condemnada per l’Església i pel règim franquista però en aquell moment també en els àmbits de la medicina i la psiquiatria es considerava un trastorn psíquic. Els homosexuals podien ser detinguts per “escàndol públic” i la reforma de la ‘Ley de Vagos y Maleantes’ de 1954 definia l’homosexualitat com a delicte. Els internats per homosexualitat eren sovint víctimes de la resta de presos, sotmesos a violacions o explotats per proxenetes. Malauradament el cas de ‘La Gilda’ només va ser un dels milers que van ser detinguts per la seva condició sexual i es desconeix quin va ser finalment el seu destí.

L’homosexualitat va ser reprimida i considerada delicte fins l’any 1979.

Historiador, escriptor i professor d’Història Moderna de la UB, ha estat el comissari de l’actual exposició ‘La Model ens parla’ amb la qual s’ha reobert l’edifici després de tancar com a presó. Tanca el cercle, així, d’una història de la qual, malauradament, també en va formar part. Catalanista implicat en la política des de ben jove, va ser membre de les Joventuts Revolucionàries Catalanes. L’any 1975, amb només 16 anys, la policia el va detenir juntament amb altres militants i el van tancar primer a la comissaria de la Via Laietana, on era habitual impartir tortures. D’allà el van traslladar a La Model, on va passar dos mesos tancat a la 6a galeria, que aleshores era la dels menors. Va compartir galeria amb un centenar de persones, dels quals més d’una trentena eren també presos polítics menors d’edat, com ell.