[category]
[title]

El Palau del Marquès d'Alella, també conegut com a Casa Muñoz Ramonet, és un edifici modernista amb detalls platerescs, construït entre l'any 1912 i 1914 a Barcelona per l'arquitecte Enric Sagnier. Julio Muñoz Ramonet va donar la finca del carrer de Muntaner 282, inclosos el jardí i el contingut complet –una extensa col·lecció d’art– a una fundació que du el seu nom i que té com a finalitat la conservació i manteniment d’aquestes instal·lacions i també el seu aprofitament útil i públic.
Aquesta finca, testimoni de la burgesia catalana, va ser una de les poques de principis del segle XX que van quedar pràcticament intactes. La casa té una superfície de 2.100 metres quadrats, dividits en quatre plantes i un terrat, en el qual destaquen dues torres. La façana principal, la més ornamentada, conté una triple arcada que s’obre al jardí, sota uns balcons de balustres de pedra i un pis superior amb galeria amb arcs de mig punt. L'edifici està envoltat per un pati anglès, tancat per unes tanques de ferro forjat. Tot i l'afegit d'un pis damunt el porxo d'entrada, i el cobriment de la galeria, l'edifici manté quasi tota l'estructura que va idear Sagnier.
Coneguda també com la torre Inés Fabra, la torre amb entrada pel carrer de l’Avenir va ser construïda per a la filla del marquès. Té una superfície de més de 820 metres quadrats i quatre plantes i ens fa pensar en l'arquitectura burgesa dels hôtels particuliers.
Els jardins de la Fundació són un autèntic oasi verd al cor de la ciutat. Van ser dissenyats a principis del segle XX pel prestigiós paisatgista francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, creador també de part dels jardins de Montjuïc. La finca es va estructurar amb terrasses, un estany, pèrgoles cobertes de rosers i parterres florals que combinaven natura i arquitectura amb una gran elegància mediterrània.
Als anys 50, l’espai va ser remodelat per Joan Mirambell, que en va donar l’aspecte actual. Va canviar l’orientació de l’estany, va crear nous desnivells i va introduir vegetació com magnòlies i palmeres. També hi va incorporar escultures de reconeguts artistes com Josep Dunyach, Josep Cañas i Vicenç Navarro, convertint el jardí en un espai on l’art i la natura conviuen de manera harmoniosa.
Quan la finca es va recuperar i obrir al públic el 2015, es van fer treballs de restauració per recuperar l’esperit del disseny original i alhora mantenir les aportacions de Mirambell. Es van conservar arbres emblemàtics, substituir la piscina per un estany amb nenúfars i millorar els camins, la il·luminació i el reg. Avui el jardí és un lloc viu, amb noves plantacions i zones accessibles per a tothom.
Passejant-hi, el visitant pot gaudir d’una gran varietat vegetal —glicines, cirerers del Japó, llorers o magnòlies— i descobrir escultures que apareixen entre els camins i les pèrgoles. Des de la Dona asseguda de Dunyach fins a la Diana caçadora de Navarro, el recorregut és com un museu a l’aire lliure envoltat d’ocells i tranquil·litat. Un espai ideal per desconnectar i gaudir de la bellesa de l’art i la natura.
Aquest recull de més de dos mil objectes –entre obres d'art i de les arts decoratives–conté obres de la col·lecció del benestant Bosch i Catarineu, juntament amb les adquisicions posteriors de Muñoz Ramonet i es podria dividir en cinc grans grups: pintura romànica i gòtica catalana; vidres d’excavació i antiguitats eivissenques; pintura barroca espanyola, flamenca i francesa; pintura contemporània catalana, i miniatures.
Els jardins estan oberts al públic tots els dies de l'any, de 10 del matí a 8 del vespre. Un cap de setmana al mes, és possible fer visites guiades de 45 a 60 minuts que transcorren pels interiors de la planta baixa de la casa principal.
Discover Time Out original video