[image]
[title]
© Irene Fernandez Bar John Boy
Al Mercat de la Llibertat, al bar John Boy, en Paco prepara petits-grans plats, amb productes frescos de la peixateria del costat. El seu expositor obre la gana. Al migdia és gairebé impossible trobar un tamboret a la barra. La tonyina vermella, poc feta en una planxa brillant de neta, realçada amb una salsa de nous, és la perdició de qualsevol gormand que hi passi. Però no s’acaba aquí la temptació: escamarlans frescos, gambes i altres preparacions segons la proposta del dia de la peixateria veïna, animen aquest punt de trobada gastronòmica en un mercat que, a més, s’està envoltant de botigues de productes biològics o de gran qualitat. Una altra de les grans troballes són els ous de peix amanits per en Paco a l’andalusa. S’hi serveix a copes i preus raonables un bon blanc del Penedès.
© I. Gimenez Restaurant Topo Gigio
L’albergínia és un dels productes estrella de la rica i variada cuina de Sicília, d’on és originari Libero Sturiale, qui va obrir fa quinze anys el Topo Gigio, simpàtica i agradable trattoria-pizzeria del carrer de Balmes i que ara porta amb idèntic esperit i qualitat Mateo Gennari. I la bruschetta –un estil de pizzeta molt fina i de pasta crocant i gustosa– segueix sent el plat més rutilant del lloc. La bruschetta d’albergínia és la preferida, amb la seva mozzarella fosa i un suau toc de pesto. Però també destaquen la de ruca, la de pesto i all o la de cansalada. Oriünd de Parma, Mateo també destaca per la seva lasanya i sobretot per l’albergínia a la parmesana, amb pernil, formatge fos i gustosa salsa de tomàquet. Topo Gigio també admet encàrrecs al xef, soŀlicitats amb temps.
© M. Dias Restaurant La Pepita
En els seus tres anys d’existència, La Pepita s’ha guanyat la zona fronterera entre Gràcia i l’Eixample, fins a l’extrem que gairebé no s’hi troba lloc. Ara proven una nova fórmula que afegeix un amè toc japonès als seus platets i tapes. Amb la Sofia i en Sergi, hi col·labora en Yoshi, amb qui van compartir cuina i sala a París. L’ànec amb taronja i salsa Yoshi forma part d’un interessant apèndix de la ja saborosa carta, Izakaya, en homenatge a les tavernes japoneses. El xef nipó i en Sergi han aconseguit una mena de conjura parisenca-nipona-barcelonina amb aquest plat que incorpora la salsa mínimament àcida amb què al Japó es realça el gust de l’anguila. Però també s’aprecia en altres ofertes, com un acabat de crear espàrrec blanc cobert amb un sashimi d’orada, excel·lent.
Restaurant Vinya Rosa
Els pedrers a la brasa són una exquisidesa i uns protagonistes en les graelles argentines. Al restaurant Vinya Rosa, després de brasejats d’aquesta manera, els enllesteixen i salten amb brandi i hi afegeixen bolets, convertint els pedrers en un plat sublim que no té res a envejar a les ris de veau franceses, que porten nata i, per tant, resulten més pesades. Aquí no sols són més lleugers sinó que ressalten el gust i la textura, crocants per fora, tendres per dins. La bona qualitat de les peces és un dels condicionants de l’èxit del plat i el restaurant de Sarrià el té assegurat per la seva relació amb Delicatessen, grup de carnisseries especialitzat. Entre les novetats del Vinya Rosa, hi ha l’oferta de peces senceres i talls especials que són servits a taula perquè els puguin compartir.
Restaurant Mito
Fei Fe, alma mater del Mito, sol dir que hi ha un “abans i un després d’haver tastat aquesta variant de salmó, alvocat i soja. Es diu pastís de salmó i alvocat, però no té res a veure amb un pastís. S’assembla més a un tàrtar de salmó amb fons d’alvocat, però el peix està delicadament tallat i tractat per sàvies mans i l’alvocat està ruixat amb una salsa a base de soja. Per aquesta cura que es té a l’hora de treballar amb el producte, el resultat és un plat molt variat en combinacions de sabor i textures. El salmó, ben tractat des de la fresca arribada a la cuina, és també protagonista als sashimi que ofereix la casa i als nigiri, gràcies a l’aportació del cuiner japonès, amb experiència passada al Shunka i que és la mà dreta de la parella de xefs xinesos que preparen exquisideses de l’autèntica cuina de Xangai.
Restaurant Momos
Els momos o dumplings, també gyozas a la cuina japonesa, són un plat tibetà. És una pasta esponjosa a l’estil ravioli, farcida amb vegetals, carn o gambes. Aquest atractiu plat dóna nom al Momos, acollidor local creat per Jordi Brau, un empedreït viatger que va tornar al seu natal barri de Gràcia. Els momos poden ser vegetals, de bolets, bambú i porc, de porc i vegetals o el de gambes i verdura, els més atractius. És un plat molt agradable per compartir –són quatre peces– com a entrant, i cal esperar un xic. Al Momos els preparen al moment, com manen els cànons tibetans, i la seva espera pot ser fins i tot de vuit minuts. En aquest local, que va ser finalista als darrers premis Time Out, convé reservar per no endur-se sorpreses. Només obre a la nit.
Restaurant Cachitos
El Cachitos atrau un públic jove pel seu ambient, els seus gintònics, la seva varietat de sangries i, cada cop més, per la seva cuina posada en escena en un elegant restaurant i a les barres en format tapes. I tot plegat en un lloc on, malgrat la profusió de restaurants i disseny, la bona taula és difícil de trobar. Josemi Manzanal, el xef, ha creat una cuina especial per a aquest ambient desenfadat i una mica fashion. Un dels seus plats recents, de temporada de caça, és un faisà escabetxat amb raïm i una reducció de pero ximenes.
Aquesta és una excel·lent opció per començar un bon dinar o sopar que podria continuar amb un parmentier amb una pluja de trufa blanca o un bistec tàrtar: exquisit, amb el filet tallat amb ganivet, com ha de ser, ben condimentat i encara millor preparat. No us el perdeu.
Restaurant I Buoni Amici
Catalunya és rica en ceps; el nord d’Itàlia del Nord ho és en tòfona blanca. I Daviano Neri –que des de fa anys ens delecta des del seu restaurant I Buoni Amici– no perd l’ocasió cada any de regalar-nos plats autèntics, on destaquen aquests fruits –junts o separats– de la natura generosa. Aquesta temporada, la tòfona blanca és molt cara: va a 6.000 euros el quilo. Tot i això, Daviano no falta a la cita, encara que hagi de comprar una trufa de 475 grams. I ha preparat un plat que val la pena pagar. Es tracta d’una crema de funghi porcini (ceps) amb ou escalfat, que finalment gratina amb formatge parmesà i hi afegeix la tòfona blanca. També són aconsellables els plats amb pasta i els seus passatelli in brodo di tartufo, una pasta feta a mà a base de pa, parmesà i ou, acabada sobre un delicat brou de gallina.
Restaurant Nanit
De la sopa wonton de Nanit, se n’ha de destacar sobretot els wonton, aquests petits raviolis de pasta fina amb un farciment que pot variar en funció del brou que els aixoplugui. Aquests raviolets, exquisits, tenen un farcit que es necessiten dos dies per preparar-lo, segons explica Junei, la seva propietària, i “han de fer-se, com tota la nostra cuina, amb molt sentiment”, més que ocupar-se de buscar preus econòmics en la seva matèria primera, afegeix. Aquest petit joier xinès té uns plats molt bé de preu i molt ben elaborats, i la pasta es fa a la vista i al moment, manualment. Són també excel·lents les seves altres pastes farcides, com els shaomai de gambetes i els shui jiao, els autèntics raviolis xinesos farcits de llagostí. El lloc, petit, mereix una visita per tastar altres delícies de la cuina xinesa, però s’hi ha de reservar taula, sobretot les nits dels caps de setmana.
10 plats per llepar-se els dits
Una selecció de 10 plats exquisits que trobareu a restaurants de Barcelona
Publicitat
També t'agradarà
També t'agradarà
Discover Time Out original video
Publicitat
