Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Bodega d'en Rafel

Bodega d'en Rafel

Sant Antoni
Recomanat
5 de 5 estrelles
4 de 5 estrelles
(4Comentaris)
_MG_8980.jpg
Bodega d'en Rafel

Time Out diu

5 de 5 estrelles

S’hi respira simpatia, alegria, barri, bon humor. Des de Sant Antoni, en Rafel, originari de Lleida, ja fa molts anys que porta les regnes d’aquest bar, fins fa poc només ple d’avis que hi feien el vermut al migdia. Ara, també de joves que hi van a passar els vespres o a fer-hi el vermut el cap de setmana. I que content que està en Rafel de veure jovenalla entre els clients! Senyal que la cuina casolana encara interessa i té adeptes entre les noves generacions. Bona teca i bons tragos a can Rafel: mandonguilles, peus de porc, esqueixada de bacallà, caragols (com no podia ser d’una altra manera venint d’un de Ponent) i plats que renoven cada dia segons mercat. A la Bodega d’en Rafel et sentiràs com a casa!

Per Albert i Dúnia Riera

Publicat

Detalls

Adreça Manso, 52
Sant Antoni
Barcelona
08015
Transport Sant Antoni (M: L2)
Preu
Contacte
Horaris De dl. a ds. de 7.30 a 24 h. Dg. tancat

Els usuaris diuen (4)

4 de 5 estrelles

Average User Rating

3.3 / 5

Rating Breakdown

  • 5 star:1
  • 4 star:0
  • 3 star:1
  • 2 star:1
  • 1 star:0
LiveReviews|4
1 person listening
1 of 1 found helpful

En Rafel és Déu. El millor somriure que et pots trobar darrera una barra, la millor atenció que et poden donar, como si fossis de casa, de tota la vida.


Un dels millors llocs per menjar del barri de Sant Antoni. El vam descobrir un dia per casualitat i des de llavors qualsevol excusa és bona per anar a degustar unes bones racions. El menjar és abundant i el tracte magnífic. No us preocupeu per la factura, perquè sempre serà inferior al que us pensàveu!


Vermut o cafè sense grans pretensions però amb molt bon rollo; platillos prou interessants; i tan a prop de casa ... M'agrada molt, i això que dec ser un d'aquests eterns postadolescents que el crític articulista còmodament critica. Això sí: l'eterna post-adolescència no és necessàriament adotzenada.