Satíric, republicà i anticlerical, L’Esquella de la Torratxa es va fundar el 1872 i va plegar veles el 1939 per les raons que us podeu imaginar. Per les seves planes van passar plomes genials com les d’Opisso, Picarol, Apa, Picasso, Tísner, Calders, Pitarra, Bertrana i Santiago Rusiñol i les seves vinyetes, agudíssimes, són plenament vigents. És fantàstic trobar-te el lavabo d’un bar de tapes amb les parets folrades de pàgines d’una revista com aquella, t’hi quedaries llegint-les totes de dalt a baix!
Aquesta pensada marca l’esperit de tot el local, popular i d’una acràcia tradicional, viscuda a casa: en Nil Ros, el factòtum, ve de nissaga gracienca d’aviram (d’aquí el nom del restaurant, les bàscules i les fotos en blanc i negre). L’àvia Fina li va ensenyar un grapat de receptes que triomfen: els bunyols de bacallà, amb la flonjor i el gust exactes (7,5 euros), l’ensaladilla lligada amb ventresca i un toc d’olivada (5,9 euros), croquetes d’upa (6,75), unes patates emmascarades amb botifarra negra, escarxofa i cansalada per llepar-se’n els dits... De les postres, destaca la crema de maracujà amb crumble, xocolata blanca, llima i escuma de coco (5,75 euros), memorable! El pa de coca, cruixent, acompanya a la perfecció, per exemple, la truita de bacallà i alls tendres, feta al moment. Cuina honesta de tota la vida.
