Mai serà suficient el que es digui o reflexioni sobre Manuel Vázquez Montalbán i la cuina. Va ser enorme la tasca de donar a conèixer plats i restaurants a través dels seus personatges en un moment en què la cultura gastronòmica d'aquest país començava a despertar. La majoria dels lectors relacionen el magnífic escriptor de novel·la negra a partir del seu personatge Pepe Carvalho, però per a molts és desconeguda la profunda i llegendària erudició de l'autor de 'Los pájaros de Bangkok' en matèria de cuina catalana, de productes de la terra i el mar, de tradicions d'aquí i de fora. Era un plaer sentir-lo parlar de qualsevol plat, de qualsevol salsa.
Una erudició que es va forjar a partir de la tremenda curiositat que portava l'autor a la motxilla. No tenia cap complex per reconèixer que no coneixia algun plat, algun ingredient, alguna salsa. Pels volts dels anys 60, quan el vaig conèixer gràcies a què va venir a menjar a La Estancia Vieja amb la Maruja Torres, Vázquez Montalbán ja era per als coneixedors una referència en el món de la gastronomia. "Què és això del 'chimichurri'?", va preguntar sense conformar-se amb una resposta qualsevol i exigint gairebé la recepta, que després Carvalho va comentar a Asesinato en el Comité Central. I com aquest cas, a la seva bibliografia, hi ha infinits casos.
Tots els restauradors consultats sobre la presència i influència de Vázquez Montalbán a les seves taules relaten anècdotes semblants, totes plenes d'humanitat i sense poder, en gairebé tots els casos, dissimular una espècie de nostàlgia per l'absència d'un personatge com aquest d'estovalles i intrigues policials. No només a Pepe Carvalho el fa portador de missatges i referències per a qui sent alguna cosa més que plaer pel fet culinari. També la Charo té algunes escenes curioses. S'ha de recordar que quan Vázquez Montalbán irromp amb Carvalho, a Espanya no existia el coneixement i la familiaritat que hi ha ara amb el menjar, si bé sempre ha existit el goig pel menjar i la bona taula.
A
Ca l'Isidre, una altra de les seves parades favorites, Vázquez Montalbán recrea una escena molt divertida. Charo diu a Carvalho que feliciti el maître. "A Carvalho le molestaba que Charo confundiera al maître... Como Isidro (Gironés) era el propietario y el maître, inclinó la cabeza y se felicitó a sí mismo sin decir nada", relata a 'El delantero centro fue asesinado al atardecer'.
Els seus llibres, a més d'apassionants, estan carregats de missatges i reflexions sobre el fet de menjar des del punt de vista del plaer, però també des d'un punt sociològic, polític i fins i tot econòmic. Crec que ha arribat el moment que s'inclogui, a nivell universitari, algun tipus d'estudi referit al tema.
Aquí teniu alguns dels restaurants preferits per Manuel Vázquez Montalbán-Carvalho de Barcelona. No hi són tots. Alguns, malhauradament ja han tancat, com Quo Vadis.
