6 motius per descobrir la Sardenya megalítica al MAC

Un dels grans reclams de l’exposició Sardenya: l’illa megalítica és, sens dubte, la presència d’un dels colossals gegants de pedra de Mont’e Prama. Amb més de dos metres d’alçada, aquestes escultures megalítiques han desconcertat i meravellat arqueòlegs i visitants des de la seva descoberta l’any 1974 a la localitat de Cabras, a la costa oest de Sardenya. La figura que presideix la mostra al MAC, coneguda com Il pugilatore (el boxejador), és una de les peces més icòniques del conjunt, representant un personatge que transmet força i solemnitat.

Els gegants, datats entre els segles X i VIII aC, s’han interpretat de múltiples maneres: alguns investigadors creuen que podrien ser retrats idealitzats dels guerrers enterrats a la necròpoli propera, mentre que altres proposen que representen avantpassats heroïtzats o fins i tot divinitats protectores del llinatge. Encara avui, el seu significat profund continua sent motiu de debat.

És la primera vegada que un d’aquests gegants surt del territori italià en una exposició itinerant internacional. Veure Il pugilatore al cor de Barcelona és, per tant, una oportunitat única i irrepetible. Més enllà del seu valor artístic i arqueològic, la seva presència convida a imaginar una societat que, fa tres mil·lennis, ja construïa memòries de pedra per eternitzar els seus mites i rituals. 

Els nurags són l’element més emblemàtic i distintiu de la cultura nuràgica, i constitueixen un autèntic misteri arqueològic. A Sardenya se n’han identificat més de 7.000, escampats per tota l’illa com testimonis de l’enginy i la potència simbòlica d’aquesta civilització. Són torres troncocòniques fetes amb grans blocs de pedra col·locats en sec, que arriben a tenir diverses plantes i una complexitat arquitectònica que impressiona encara avui.

Construïts entre els segles XVIII i XI aC, aquests monuments servien com a fortificacions, llocs d’habitatge, espais rituals o símbols de poder territorial. L’exposició del MAC ofereix una immersió fascinant en aquest univers arquitectònic únic a través de maquetes, reconstruccions 3D i objectes relacionats amb els assentaments que creixien al seu voltant. D’aquesta manera, el visitant pot visualitzar no només l’estructura dels nurags sinó també la vida que s’hi desenvolupava al seu voltant.

Els nurags no tenen paral·lel en cap altra cultura del món antic, i continuen plantejant preguntes: per què aquesta forma? Quina funció predominant tenien? Eren només torres de vigilància o també temples, palaus o llocs de reunió? Segur que a vosaltres també us obre molts interrogants!

Una de les particularitats més intrigants de la civilització nuràgica és que no va deixar cap mena d’escriptura. Tot el que sabem d’ells prové de les seves construccions, dels objectes rituals i de les escultures que han arribat fins a nosaltres. Aquesta absència de textos escrits converteix l’art, l’arquitectura i el simbolisme en els únics canals per accedir al seu món: una cultura que es comunica a través de formes, materials i gestos petrificats en el temps.

La mostra Sardenya: l’illa megalítica al MAC posa especial èmfasi en aquesta transmissió no textual del coneixement i la memòria. A través de més de 200 peces originals, procedents de museus de tota l’illa, el visitant pot establir un diàleg directe amb les creences, els rituals i els valors d’una societat que va saber transmetre el seu llegat sense paraules escrites. Des d’estatuetes femenines que evoquen el culte a la deessa-mare, fins a embarcacions en miniatura carregades de simbolisme ritual, tot ens parla d’un poble profundament connectat amb la natura, el cicle vital i les forces de l’univers.

La capacitat expressiva de la cultura nuràgica es fa palesa en cada peça exposada: detalls anatòmics, actituds rituals, iconografies repetides i formes arquitectòniques que revelen una cosmovisió compartida. 

L'aigua és font de vida: d'ella nèixen els primers microorganismes. I no nomès això, un clar exemple de la importància de l'aigua, que tots recordarem, el trobem en la civilització egípcia, que es va instal·lar a la vora del riu Nil i que d'ell depenia la supervivència dels seus habitants. 

La civilització nuràgica també era conscient del poder de l'aigua, considerada un element sagrat i font de vida. Aquesta espiritualitat es manifesta de manera especialment poderosa als santuaris d’època nuràgica, espais de culte que van proliferar a partir del segle XIV aC i que assoliren el seu màxim esplendor durant l’edat del ferro. En aquests llocs, l’aigua no només era un recurs vital, sinó també un canal de comunicació amb el món diví.

L’exposició permet descobrir aquest univers simbòlic a través de recreacions arquitectòniques, audiovisuals i peces originals provinents de santuaris com el de Santa Cristina di Paulilatino o Su Tempiesu di Orune. Les estructures d’aquests santuaris –amb pous sagrats, fonts, altars i piques per ofrenes– revelen un domini tècnic i una sensibilitat religiosa extraordinàries. Algunes d’aquestes construccions, com el pou de Santa Cristina, mostren una perfecció arquitectònica sorprenent, amb escales que descendeixen cap a cambres subterrànies cobertes amb falsa cúpula on l’aigua s’hi acumulava com un tresor sagrat.

Aquest espais també eren centres de trobada social i política, on les comunitats es reunien per celebrar ritus, compartir ofrenes i reforçar vincles. S’hi han trobat objectes rituals, figuretes de bronze i miniatures de vaixells que es dipositaven com a exvots, sovint associats al pas de la vida a la mort o a peticions de fertilitat i benestar.

Una altra de les estructures més sorprenents i impactants de la cultura nuràgica són les tombes de gegants. Aquests monuments funeraris col·lectius, construïts entre el 1800 i el 1000 aC, no només impressionen per la seva monumentalitat —amb cambres sepulcrals que poden arribar als 25 metres de llarg—, sinó també pel seu simbolisme i caràcter comunitari. Més de 800 tombes d’aquest tipus han estat documentades arreu de Sardenya, tot i que els especialistes creuen que n’hi podria haver moltes més.

El nom, “tombes de gegants”, prové del seu aspecte majestuós i de les llegendes populars que atribuïen la seva construcció a éssers sobrehumans. Però en realitat, aquestes estructures van ser concebudes com a espais de sepultura per a grups sencers: dones, homes, infants... tots enterrats junts, en una clara expressió d’igualtat i de vincle col·lectiu. Eren llocs on es materialitzava el record dels avantpassats i es reafirmava la identitat del grup humà que les havia construït.

La mostra convida a reinterpretar aquestes tombes a través de peces originals, maquetes, i explicacions que combinen arqueologia i antropologia simbòlica. Podreu comprendre com aquestes estructures van evolucionar des de dòlmens més simples fins a grans monuments amb façanes monumentals, espais rituals i esteles decorades. La seva planta, vista des de l’aire, sovint recorda un cap boví, una referència a símbols de fertilitat o força vital.

Aquestes tombes no només eren espais de pas a l’altre món, sinó escenaris rituals actius, plens de vida i de significat. Davant seu es celebraven cerimònies, es deixaven ofrenes, i es mantenia viva la memòria col·lectiva. 

La mostra Sardenya: l’illa megalítica us encantarà no només pel seu fons arqueològic, sinó també per la manera com es presenta. El suport tecnològic hi juga un paper clau: maquetes digitals, projeccions immersives i reconstruccions virtuals en 3D permeten als visitants endinsar-se en l’univers nuràgic d’una manera nova i molt sensorial. 

Gràcies a aquestes eines, és possible passejar virtualment per espais com la ciutadella de Losa o el temple de Santa Cristina, i comprendre com es construïen i s’utilitzaven en el seu moment.

Amb la col·laboració de la Universitat de Sassari i el projecte “NUR_WAY”, el MAC ofereix una mirada innovadora, pedagògica i inclusiva sobre un patrimoni. A través de la tecnologia, es fa possible reconstruir allò que el temps ha esborrat, i donar veu a una civilització que mai no va escriure, però que ens parla avui amb més força que mai. Teniu ganes d'escoltar-la? Aconseguiu aquí les entrades!