Costa Brava

Fa anys, la branca armada –amb esprais– del MAVP (Moviment d’Alliberament de Vallcarca i Putxet) va exigir a cop de pintada una platja a la plaça de Lesseps.
Si algun cop els graciencs poguessin capbussar-se des del peu dels Josepets, la Bodega Costa Brava, que està a quatre carrers, o més exactament, la tina que mig treuen quan ve el bon temps –on els fumadors deixen el got– seria el lloc idoni per plantar la canya i pescar.

La taverna, amb bótes de vi, neveres de fusta, rajoles hexagonals de color de gos com fuig, rellotge de Cacaolat i taules de marbre, té 60 anys i a començaments del 2000 anava de capa caiguda. El 2004 un rocknroller empedreït, l’Albert, se la va fer seva, fins que el 2011 en Xavi, que treballava de cambrer a l’Heliogàbal, va agafar-li el relleu. L’Albert i en Xavi s’havien conegut el 1999 netejant anxoves a La Llesca de la travessera de Gràcia i aquest peix salat –i la distorsió– ha marcat el destí de la taverna, encaminant-la cap als vermuts i la bona música. Si a l’Albert l’embogia Kyuss i Led Zeppelin, en Xavi és més de Rocket From The Crypt, Nueva Vulcano o els Buzzcocks.

Al Costa Brava hi pots menjar bons embotits i formatges, i també croquetes i sardines en escabetx fetes per la Joana o les delicioses magdalenes i galetes de la Hara. Teca senzilla i de qualitat a preus assequibles –el quinto a 1,5 €, la tapa de fuet, formatge i olives amb pa amb tomàquet, 4,5 €–,  bon ambient i gran selecció musical. S’hi està de meravella.