Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 25 batecs de core: BCore fa 25 anys
Jordi Llansamà, Joan Colomo, Ramón Rodríguez, Louise Sansom, Wences Aparicio, Artur Estrada, Albert Guàrdia, Éric Fuentes
©Ivan Caño / Hamo Studio

25 batecs de core: BCore fa 25 anys

El segell independent de Barcelona celebra el seu primer quart de segle amb concerts d'artistes del seu passat i del seu present. Els reunim a la botiga de BCore a Gràcia mentre Jordi Llansamà, el Patriarca, punxa Jimi Hendrix.

Per Marta Salicrú
Advertising

Hi ha consens que el patriarca, a la foto, segui al mig. Així, amb nom de 'pater familias', és com la gent de BCore anomena Jordi Llansamà, fundador del segell independent de Barcelona ara fa 25 anys. “Som tan punks que no tenim data d’aniversari”, diu Llansamà, àlies Jordi BCore, des del darrere de les ulleres de pasta negra. “Per això quan es refereixen a nosaltres com a indústria cultural a mi em costa, perquè venim d’una arrel molt diferent. Amb tot el que està establert, no hi acabem d’estar còmodes”. Al cap i a la fi, tot i que es va obrir a altres estils, BCore va néixer com un segell DIY de hardcore punk. “I la filosofia de treball no l’hem canviada, sempre hem estat al marge de tot i hem fet el que ens ha donat la gana”.

Tornem al 25 aniversari. “El poso al gener perquè no sé quan va passar”. Parla de l’edició el 1990 de 'No problem', el debut de Corn Flakes, quan Llansamà va invertir el seu sou de dissenyador gràfic en una tirada de mil vinils “com algú que es dóna un caprici”. Diu que quan va anar a recollir-los li tremolaven les cames. Publicar el disc de Corn Flakes no tenia vocació de continuïtat ni pretensió de fundar un segell, però va ser la primera referència de BCore de les gairebé 300 que han publicat fins avui.

La família
L’Albert Guàrdia de Nueva Vulcano fa una crítica constructiva al Joan Colomo sobre el seu xou de 'mashups' en directe: “A la 'Radiofórmula', t’hi falta la cançó del 'Musculator'”, li deixa anar. I l’Artur Estrada, també dels Nueva, renya el patriarca quan veu el rètol de ‘Comprem vinils’. “‘Comprem’ no, Jordi: ‘venem’!”. Som a la botiga que el segell té des de fa quatre anys al carrer de Montmany, a Gràcia, quan van traslladar l’oficina allà des de les Corts. “És una reafirmació: nosaltres venem discos”, diu Llansamà. Explica que l’establiment no és un negoci afegit, que no dóna beneficis, però que tampoc genera despeses: tenen el despatx a la rebotiga i quan hi entra un possible client, algú s’aixeca a atendre’l. “És un magatzem a la vista i la nostra estètica, un aparador: nosaltres som això –afegeix–. No és una botiga corrent, és tossuderia. O és un somni: tenir l’oficina dins d’una botiga de discos”.

Al Jordi li diuen el patriarca perquè a BCore són com una família. Demanes a Llansamà que faci balanç dels 25 anys del segell i el primer amb què et surt és que “el millor és haver crescut”. Però no està parlant de l’empresa. Parla de Joan Colomo, per exemple, que treu discos amb la casa des del debut de Zeidun l’any 2000. “Quan ens vam conèixer era un marrec i ara és un adult. I seguim treballant junts –fa el Jordi–. És aquesta dimensió personal el que em dóna més bon rotllo. Possiblement això ha pogut ser perquè no hem guanyat diners, t’ho dic així de clar. Si algun dels grups hagués petat, si haguéssim fet un negoci més gran i hi hagués hagut interessos econòmics, hauríem tingut moltes més baralles. Però com que això no ha succeït, hem pogut continuar sent una família”.

Un altre a qui ha vist créixer-li la barba és al Ramón Rodríguez, que va publicar-hi discos amb Madee del 2002 al 2007, abans de començar a fer-ho amb The New Raemon. Amb el seu projecte personal Rodríguez va editar quatre àlbums amb BCore, i el cinquè el va editar amb un altre segell. Per al sisè, 'Oh, rompehielos' (2015), ha tornat a casa: va sondejar un dia el Jordi amb la idea i Llansamà va contestar-li: “'Open doors', ja pots venir”. “Que un grup estigui amb mi tres discos i vulgui provar una cosa diferent, això entra al cap de tothom”, diu el patriarca, que afirma que mai no s’enfada tret que li facin una putada. A més, el retorn del Raemon era com la cirereta del pastís del 25 aniversari: “És com quan s’alineen els astres: 25 anys i surto amb el disc del Ramón, amb els Brighton 64, que són una icona, amb Nueva Vulcano, Betunizer i Bullitt”. Aquell dia, Ferran Bonet, baixista dels de Sant Feliu de Guíxols, encara vivia. Va morir víctima d’un càncer fulminant un mes després. 'Sparks', quart àlbum de Bullitt, es va publicar el 19 de març de manera pòstuma.

La crisi del disc
Llansamà punxa Jimi Hendrix sota una careta de Betty Missiego que penja de la paret, vestigi de l’episodi del programa de TVE 'Cachitos' que es va rodar a la botiga. Està content perquè la prevenda d’'Oh, rompehielos' va funcionar molt bé. “La meitat de l’edició en vinil va volar sense fer ni un concert, que és on acostuma a sortir. Anima molt, veure-hi un interès, és com quan pesques: hi ha algú a l’altra banda, no és un desert”.

I és que, malgrat els temps de vaques magres del sector de la música, l’actitud de Jordi BCore és de tot menys tremendista. “Jo hi veig llum, cada dia en veig –diu, optimista–. Faig el que m’agrada, m’agraden els artistes que edito i tinc bon rotllo amb ells. Les nostres expectatives econòmiques no són gaire grans, però hi ha projecte, no estem tot el dia queixant-nos. La indústria del disc està en crisi, el món de la creació no. I tenir una estructura petita ens fa més forts”.

L’única recança que té Llansamà és un efecte secundari de la longevitat de BCore. “Quan fa tant de temps que ets en el paisatge la gent ni et veu –es resigna, sense fer-ne un gra massa–. És normal que els segells nous tinguin més acceptació entre la gent jove perquè tu estàs tan establert que la gent no s’interessa en el que estàs fent perquè no s’atura a escoltar-te. Els grups nous entren més als segells més petits i més joves perquè els sembla que nosaltres potser no els farem cas”.

Pel que fa al diagnòstic de la indústria avui, a través de les ulleres de pasta negres Jordi BCore veu un panorama dominat per l’'streaming' en convivència amb el format físic. “Va haver-hi la bogeria de comprar discs durs i omplir-los, cosa que no serveix de res, perquè tens carpetes i carpetes plenes que no tens ni temps d’escoltar. Però ara, si tens la música disponible des dels teus dispositius, baixar-la ja no té sentit”. Cap allà on bufi el vent, cap allà anirà BCore, però sense perdre el nord. “Ens adaptem a tot, però volem mantenir el que hem fet sempre. Fer arxius no m’acaba de fer el pes. Nosaltres fem discos”.

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising