Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 30 anys del Sidecar
Maria Dias

30 anys del Sidecar

Mala sort de la bona

Per Ricard Martín
Advertising

La sala Sidecar, degana del millor rock en viu, arriba als 30 anys en una forma immillorable.

Dels anys 40 als 60, la Sisena Flota dels Estats Units atracava al port de Barcelona i deixava anar una càrrega d'uns quants milers de 'marines' amb ganes de gresca. Per atraure'ls a les seves barres del bar, a part d'omplir-les  de senyoretes que fumen i que els tractaven de 'you!', es van obrir molts bars amb nom d'estat nord-americà: l'Arkansas, el Kentucky, el Califòrnia... i el Texas. En aquest darrer, situat en una cantonada de la plaça Reial, el propietari llogava el local sencer a un regiment de 'marines', se'n desentenia i tornava 24 hores després. Per, ens imaginem, trobar-se un espectacle llefiscós, amb més cossos nus, inconscients i horitzontals que a l'inrevés. 

Detalls morbosos a banda, l'ara propietari de l'antic Texas se'n felicita: Roberto Tierz celebra els 30 anys de vida del Sidecar, punt cardinal de la plaça Reial, sala ineludible a l'hora de parlar de música moderna a Barcelona. La festa oficial havia de ser el passat 13 de novembre -dia de l'obertura ara fa tres dècades-, però a causa d'una afonia del cantant d'Arizona Baby, la banda convidada, el sarau tindrà lloc el 13 de desembre. 

Sempre el tretze. Tierz no té por de la mala sort, doncs. I com diu ell, són "la sala de concerts amb la programació ininterrompuda més longeva de Barcelona". Pel camí, clàssics com el Karma, el Magic o el Zeleste han caigut o han abandonat la música en directe. Quin és el secret d'aquesta longevitat?  "Un miracle", riu. "O potser que això va començar, no com un projecte de vida, sinó per fer el que ens venia de gust". En una nit d'aquelles de cerca infructuosa d'un local amic, ben carregats de copes, Tierz i la seva camarilla van decidir "obrir un local que aleshores no existia", on es pogués escoltar "la música que ens agradava a tots". 

El CBGB de Barcelona
Allunyats de les tendències jazzeres i laietanes que predominaven en les esmentades sales, Tierz -que abans havia sigut membre de Los Rebeldes- va començar a programar bandes de la Movida, la primera fornada de punk barceloní i espanyol, tambe new wave. El resultat va ser, "després d'un mes i mig de soterrani obert, un 'sold out' cada nit". D'alguna forma, "hi havia molta i molta gent que esperava aquest bar", rememora Tierz. 

Ben aviat la sala es va llançar a programar avantguarda de cinema, teatre, presentacions de còmic, recitals poètics, videoart, fotografia, pintura... Tots els vessants de la cultura, "sempre fora  dels circuits establerts. Si venia algú amb una idea que ens agradés, tenia la porta oberta", resumeix Tierz. 

Amb els anys, la sala s'ha especialitzat com a club nocturn i sala de concerts. Primer, perquè "als 80 tot estava per fer" i la difusió de la contracultura era una tasca gairebé humanitària. Segon, perquè segons Tierz, "per fer 150 bolos al cap de l'any cal una estructura laboral i tècnica important, dedicar tots els esforços en una direcció". 

Poca broma, aquí. Cal aplicar allò de pequeño, pero matón.  

El Sidecar ha donat l'alternativa a bandes que han arribat a l'estrellat (Love of Lesbian, Pastora) i alhora funciona com a espai d'intimitat d'artistes consagrats: New York Dolls van ser els encarregats de celebrar el 25è aniversari, i Tierz recorda que els padrins del punk no paraven de dir-li que "això era com els seus bons temps del CBGB". Les comparacions amb l'antre punk del Bowery s'aturen quan diem que el Sidecar segueix oferint una programació molt rellevant, a més d'un excel·lent so. I queden traques per a l'aniversari: la més sonada, la primera actuació a l'estat espanyol de Meat Puppets, grans del rock independent USA, banda de capçalera de Nirvana, el 23 de desembre. 

Val a dir que, tot i estar alerta de les noves tendències, l'altre secret de la seva longevitat és una línia coherent, que sempre ha resseguit el rock més esmolat i arriscat. Cedim la darrera paraula a Tierz: "No ens hem tancat mai a res. Però l'expressió 'tendències' em fa venir icterícia. Les tendències hi són per conèixer-les i valorar-les. Però seguir-les a cop de 'pito'? Això ho pot fer qualsevol. Al final, ens movem per gustos personals, sense màrqueting al darrere". Són amateurs en el millor sentit: el d'estimar el que fan.

Sidecar Factory Club

Música Espais musicals Ciutat Vella

Els New York Dolls, que el 2007 hi van tocar en la celebració dels 25 anys de la sala, van dir que el Sidecar era o bé com l'icònic CBGB’s novaiorquès –bressol del punk, la no wave i el postpunk–, o bé com l’infern. Venint dels Dolls, això era un compliment, esclar, i és que la sala de la plaça Reial de Barcelona –amb parets que si parlessin explicarien barbaritats sobre la Sisena Flota nord-americana als anys 70 i sobre molts barcelonins en nits de festa– continua sent el temple soterrani del rock a Barcelona. I que duri.

Bar del Sidecar
Bar del Sidecar
© Irene Fernandez

Bar del Sidecar

4 de 5 estrelles
Bars i pubs Pubs Ciutat Vella

La ciutat té cantonades clàssiques i aquesta de la plaça Reial n’és una: el 1982 s’hi va instal·lar el Sidecar i des de llavors que és un dels temples més estimats del rock’n’roll barceloní. En aquest subterrani allargat hi han tocat les millors bandes locals i internacionals i milers de persones ens ho hem passat teta ballant sense parar. És un local clàssic, ple d’història, amb guitarres a les entranyes. Des del carrer s’entrelluquen taules folrades de cartells de concerts passats a través dels finestrals d’un vermell translúcid que contrasta kúbrickament amb la blancor de bancs, escala i barra. Fa un temps que el bar de dalt de la sala té entitat pròpia: amb en Pablo, en Wookie i en Juan d’encarregats, el bar del Sidecar també programa concerts, exposicions, sessions de DJs i fa bons còctels. Van començar amb actuacions d’una sola persona, però també hi ha tocat Nueva Vulcano. I l’han omplert de fotos de concerts que s’hi han fet, un mes, un fotògraf. Hi punxen des d’en Wences a l’Eneida i en Mike Mariconda i t’hi pots prendre un bon Tom Collins per 6 euros. Aquesta cantonada de la plaça Reial és un bastió barceloní: seguim fent-nos-hi forts!

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising