Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 5 grups d'aquí recomanen...

5 grups d'aquí recomanen...

El Primavera Sound és ideal per descobrir nous grups favorits. Explorem alguns dels menys obvis amb l'ajuda de grups d'aquí que també hi toquen

Advertising
Fred i Son

Fred i Son recomana Matthew E. White

El nou de Fred i Son, Un altre temps (2012) prova que ningú a Barcelona recull com ells l’herència del pop sensible i elegant de Prefab Sprout i de Sarah Records. I poden vantar-se d’haver tocat amb Robert Forster i haver estat a l’altura de la veu de The Go-Betweens (dj. 23). Ells diuen que el nord-americà Matthew E. White “podria haver sortit de la trobada entre Randy Newman, Dr. John i Al Green” (dv. 24). Tampoc no es perdran Chris Cohen, “sobretot per les estructures de les cançons”, ni Sean Nicholas Savage, que els sembla “imprescindible”.

Manel

Manel recomana Chris Cohen

Segur que teniu curiositat per saber quins dels seus companys de cartell al Primavera Sound volen veure els Manel, el grup amb més èxit de Catalunya. Inicien la nova gira al Fòrum: una manera de retornar al festival que van ser dels primers a apostar-hi (dj. 23). “Chris Cohen toca dijous com nosaltres, té pinta que no hi podrem anar”, es resigna Guillem Gisbert, que ha escoltat molt el debut d’aquest col·laborador de Deerhoof, Ariel Pink i Cass Mc- Combs. Els passa el mateix amb Tame Impala, amb qui coincideixen de ple.

Advertising

The Free Fall Band recomana Paus

The Free Fall Band poden ser fàcilment els més joves del cartell, el d’enguany i vés a saber si el de la història. Però la finor del pop que facturen al debut Elephants never forget (2012) ha convertit el quintet de Mataró en un dels noms a tenir molt en compte en la nostra escena (dv. 24). Es desfan per delicatessen clàssiques com Dexys i Rodríguez, que els van a mida. Però també ens descobreixen grups com els Paus, aquests lisboetes amb dos bateries, apadrinats per Buraka Som Sistema, que defineixen com uns “Za! a la portuguesa” (dv. 24).

Extraperlo recomana Sean Nicholas Savage

Els Extraperlo apuntaven cap a un tropicalisme refrescant amb el seu debut, però amb el segon, Delirio específico (2012), s’han llançat de cap al pop de la new wave dels 80 en la seva vessant més sofisticada i amb l’esperit de les grans produccions de l’època (ds. 25). “És un dels millors compositors de pop que hem descobert recentment”, diuen d’aquest canadenc amb qui estan tan en sintonia, tot i que Sean Nicholas Savage (dj. 23) transiti pel lo-fi. “Cançons com les seves haurien de tenir un reconeixement massiu”. Fans.

Advertising

Hidrogenesse recomana Glass Candy

Un dígito binario dudoso (2012), el recital d'Hidrogenesse per al matemàtic Alan Turing, no ha fet més que confirmar la seva genialitat. Una festa de pop electrònic ballable, sentit de l’humor intel·ligent, excentricitat brillant i melodies infeccioses (ds. 25). El duo nord-americà Glass Candy (dv. 24) els agrada “perquè conserven intacta la seva actitud arty i lúdica”. Sembla que es mirin en un mirall, oi? També tenen curiositat per Sean Nicholas Savage: “A vegades li agradaria ser Michael Jackson, i a Jacko li hauria agradat ser ell”.

Advertising