Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

5 raons per veure 'Carmen'

El muntatge de Calixto Bieito de l'òpera de Bizet torna al Liceu de Barcelona

Escrit per
Andreu Gomila
Publicitat

Serà la segona vegada que veiem al Liceu la posada en escena de Calixto Bieito de 'Carmen', una obra magnífica, que trenca tots els tòpics construïts al voltant de l'òpera de Bizet i és una clatellada al món hispànic. Es va estrenar el 1999 al Festival de Peralada i en tots aquests anys s'ha convertit en la peça més popular del director d'escena català, que ja han vist més de 50.000 persones a 16 ciutats de tot el món. Tenim, però, més raons per anar-la a veure.

Bieito ataca de nou
©Scott Chasserot

1. Bieito ataca de nou

No tenim gaires oportunitats de veure produccions de Calixto Bieito, l'antic enfant terrible del teatre català, xiulat manta vegades al Liceu, qui, no obstant, té una carrera internacional impressionant i compta amb l'admiració i respecte del públic europeu. Ara mateix és l'artista resident del Teatre de Basilea, ciutat que ell ha ajudat a posar a la primera divisió de l'òpera continental. Ha estrenat a Munic, Zuric, Berlín, Londres... I allà on va aixeca grans ovacions. L'any que ve estrenarà un Verdi a Nova York.
No se salva ningú

2. No se salva ningú

Bieito dinamita totes les convencions sobre el mite hispànic que va establir el text de Prosper Mérimée i la música de Bizet. La seva Carmen és una dona total, sense manies, capaç d'enviar a dida Don José i passar-se 'Espanya' per l'aixella. El toro d'Osborne, el sol i la platja, la legió... No salva res ni ningú. Hi ha escenes que frapen. És tan bo que no agrada els fidels del Liceu, que aniran tots ben proveïts de xiulets. Pobrets...
Publicitat
Una gran Carmen

3. Una gran Carmen

La 'mezzo' francesa Béatrice Uria-Monzon és Carmen. Segurament, la millor Carmen possible. Paper amb el qual es va estrenar el 1993 a la Bastilla de París, i que ha fet a Buenos Aires, Nova York, Viena, Palerm... Per assumir aquest paper, cal temperament i coratge, ja que les directrius de Bieito, als cantants, són sempre severes. No basta amb quedar-se palplantat enmig de l'escenari i cantar. Demana molt més.
Bombardeig d'imatges

4. Bombardeig d'imatges

L'escenografia d'Alfons Flores és d'una altra galàxia. Bieito situa l'acció en un cementiri de cotxes. I Flores, col·laborador de Bieito en l'època en què va parir l'espectacle, el 1999, i ara escenògraf de La Fura dels Baus, ho embruta tot i, alhora, deixa espai per al lluïment dels cantants. Tindrem cotxes atrotinats, la 'rojigualda' gegant, l'arena d'una plaça de toros... Sortireu amb el cap ple d'imatges impactants.
Publicitat
Més actual que mai

5. Més actual que mai

La posada en escena de Bieito no passa mai de moda. De fet, en el context polític actual, s'entén més que quan la va estrenar, fa setze anys. Es va avançar al temps, com fan els grans artistes. Coses que abans ens xocaven, ara les veurem com a normals.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat