L’indie del segle XXI els hi deu molt
El concepte d’indie-rock ja no resulta tan fresc, estimulant i renovador com ho era als anys 90. Llavors, l’idea era revoltar-se contra el hard rock i el pop artificiós amb un toc humanitzat –tocant amb imperfecció, cantant fent galls, buscant el soroll abans que la pulcritud–, i així es va trobar una fórmula, popularitzada per gent com Beck, Pavement o Sebadoh, que Alec Ounsworth respecta al peu de la lletra. Quan va publicar el seu primer disc defensant el projecte Clap Your Hands Say Yeah, al 2005, ho va fer en un moment de gran expansió popular del hip hop. Defensava un estil que no volia passar de moda, i ser rellevant. Volia mantenir viu el rock com a forma de vida austera, i juntament amb bandes com Arcade Fire, Arctic Monkeys o Deerhunter ho va aconseguir. L’indie actual està en deute amb ell.