Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right A l'estudi amb Yo La Tengo

A l'estudi amb Yo La Tengo

Vam visitar el trio de Hoboken a Chicago mentre gravaven 'Fade', en què han canviat de productor després de 10 anys

Yo La Tengo
Yo La Tengo
Per Erin Osmon
Advertising

No em passa cada dia que el membre d'un grup que fa 20 anys que segueixo m'aguanti la porta, però és una calorosa tarda de finals de juliol i estic cara a cara amb Ira Kaplan, guitarrista de Yo La Tengo, mentre aguanta oberta la pesada porta de Soma Electronic Music Studios. És en aquesta modesta cantonada de Chicago on el trio de Hoboken ha estat manufacturant com qui no diu res el seu 13è àlbum, Fade.

Yo La Tengo van gravar els últims set àlbums a Nashville amb el productor Roger Moutenot, entre els quals clàssics com Painful (1993), I can hear the heart beating as one (1997) i And then nothing turned itself inside out (2000). Així que la decisió d'enregistrar Fade a Chicago amb John McEntire pot sobtar els fans, els pot resultar fins i tot dramàtic. Però el baixista James McNew i la bateria Georgia Hubley, que està casada amb Kaplan, expliquen que la decisió va ser ben natural. McEntire, més conegut com a membre de Tortoise i de The Sea and Cake, és un amic de fa temps a qui respecten i amb qui han sortit de gira.

Després d'una encaixada amistosa, un Kaplan educat però clarament distret em guia per un rebedor a través de l'atapeïda entrada de Soma, passant una petita cuina i fins a la sala de control, poc il·luminada i abarrotada d'un equipament digital i analògic impressionant. Allà hi trobem Hubley i Mcnew, entaforats en cada un dels extrems del sofà que hi ha contra la paret. McEntire, sense immutar-se per la meva presència, seu darrere la taula de so, llest per començar a gravar. El grup està dirigint la sessió d'enregistrament de les cordes de Is that enough, la segona cançó del nou àlbum, i un grup de mercenaris seu a l'altra banda de la peixera, esperant instruccions de McEntire.

"Vols alguna cosa per beure?", xiuxiueja Hubley amb un somriure abans de moure's cap a una cadira buida amb el seu MacBook. "Oh, mira, estan fent els Jocs Olímpics. Ho sabíeu?", pregunta, admetent que ha perdut el fil de l'actualitat després de tres setmanes tancats a l'estudi. En aquest context, aquests incondicionals del rock independent exhibeixen tres personalitats clarament distingides. Georgia Hubbley és càlida i amb tendència als moments còmics, mentre que McNew seu pensatiu, amb els ulls tancats, escoltant atentament però sense a penes dir res. "Crec que era per la feina que estàvem fent aquell dia", em va dir més endavant per telèfon. Mentrestant, Ira Kaplan, amb una partitura a la mà, fa el paper de líder del grup meticulós, assenyalant diferències entre els arranjaments de corda compostos per Jeff Parker, també de Tortoise, i allò que estaven tocant el violoncel, el violí i la viola aquell dia. "És un sentiment rar, això d'incorporar un estrany perquè toqui això tan personal i que t'és tan proper, i en què has treballat durant tant de temps -diu McNew-. És rar i incòmode, però vaja, moltes coses bones ho són".

La comunicació és fàcil per a aquest grup, que no canvia de membres des del 1992 -Kaplan i Hubley el van formar el 1984-. Agafeu com a exemple la portada de Fade, una foto presa en una sessió a Portland en què es veu uns diminuts Yo La Tengo als peus d'un enorme arbre ple de fulles verdes. Tots tres van saber que volien que aquest fos l'emplaçament de la portada des del moment en què van fer el cim d'un turó en un parc local, fins i tot abans de fer la foto. "Crec que immediatament tots vam pensar el mateix -diu McNew-. Va ser una casualitat meravellosa". I aquesta connexió ve donada per una col·laboració que ja supera les dues dècades. "Sí, ens passa constantment, de fet -afegeix-. Estem en sintonia".

Advertising