Albert Pla

Veus com la d’Albert Pla resulten imprescindibles en un món que massa sovint presenta la realitat de forma anestesiada, quan la cruesa, malgrat resulti incòmoda, és el que fa remoure consciències. El cantautor de Sabadell va irrompre l’any 1989 tot causant un petit daltabaix en una escena musical catalana que havia deixat molt enrere qualsevol rastre de dissidència. La incorrecció política de les seves lletres, sempre sobre el “costat més bèstia de la vida”, van aportar aire fresc en un panorama que, malgrat tot, tampoc ha canviat tant. Pla continua sent una rara avis i els seus textos encara fan pensar i riure. Aquesta vegada, ha decidit manifestar-se, en solitari a l’escenari, per dir allò que molts pensen però no s’atreveixen a fer públic. És més punk que jazz, però si en fes, segurament seria 'free' .