Imagineu-vos Robert Wyatt, Arthur Lee i Carmen Santonja passejant per la capital d’Haití. L’exercici us ajudarà a fer-vos una idea de què és Puerto Príncipe (2013), el tercer àlbum del projecte personal d’Alberto Montero, no tant una referència a la ciutat caribenya com al carrer de Barcelona on viu des de fa uns anys aquest músic valencià.
Format en la psicodèlia al capdavant del quartet Shake, Montero va abraçar el folk quan va començar a editar discos amb el seu nom i cognom, un d’homònim el 2008 i Claroscuro el 2011, el primer en què canviava l’anglès pel castellà i per al qual va haver de buscar referents en el seu idioma.
Els xilens Víctor Jara i Violeta Parra i l’argentí Luis Alberto Spinetta també transiten en aquest Haití barceloní, decorat amb belles harmonies vocals medievalitzants com les de Vainica Doble, ritmes, acords de guitarra i trompetes d’aire mexicà que fan pensar en les de Love i elegants arranjaments de corda a càrrec d’un trio. Tant de bo soni tan bonic en viu.
