[image]
[title]Giuseppe Verdi va compondre 28 òperes durant la seva vida, i Luisa Miller –estrenada el 1849, amb libretto de Salvatore Cammanaro, amb qui el músic va fer també Il Trovatore– és la que fa la número 15 en el seu llistat particular. És un indicador important, perquè és l’òpera que culmina el que Verdi va identificar com els seus ‘anys de galera’ –el període de set anys just després de Nabucco on va treballar a dojo, fent més de deu composicions de gran magnitud–, i també la que tanca el seu cicle d’aprenentatge, amb el qual va descobrir tots els secrets de l’òpera, el poder de la melodia i el seu objectiu estètic de sublimar el teatre clàssic a partir de la música. Després de Luisa Miller ve el període de maduresa de Verdi, que s’inicia amb Stiffelio i continua amb les grans obres mestres, com ara Rigoletto o La traviata. És a dir: a Luisa Miller ja estava format el geni, tot i que no havia acabat d’esclatar. Tot el que de bo té Verdi –el ritme, la passió, la melodia, el drama–, està aquí, i es podrà veure al Liceu fins el 27 de juliol.
Així, tot i que és una òpera que no pertany al grup principal de les obres de Verdi més representades, és una peça amb molt prestigi, exigent i completament satisfactòria tant per l’aficionat expert com per als nous visitants de teatres d’òpera que volen apropar-se al gènere. Es tracta d’una obra inspirada en una peça del romàntic alemany Friedrich Schiller, Intriga i amor (Kabale und Liebe): Luisa Miller és una noia de camp, filla d’un burgés, que s’ha enamorat d’un noi del poble; aquest noi, que ella creu que es diu Carlo, en realitat és Rodolfo, el fill del comte Walter, un gran rival de Miller, ja que simbolitza la lluita entre l’antic règim i el nou món burgés que està a punt de venir. La situació es complica encara més perquè un altre home està enamorat de Luisa Miller, Wurm, el majordom del comte, i Rodolfo està obligat a casar-se amb la seva cosina, la duquessa Federica.
Aquest quadrat amorós acaba, com acostuma a passar a l’òpera, no gaire bé –hi ha moltes similituds entre les històries de Romeo i Julieta i les de Luisa i Rodolfo. Tot i que també hi ha un parell de diferències que són les que li donen entitat pròpia a aquest gran drama d’amor que tindrà dos al·licients importantíssims al Liceu: primer, una direcció escènica a càrrec de Damiano Michieletto, el gran jove talent de l’òpera europea, un d’aquells mags de l’escena que saben apropar l’òpera a nous públics –i, sobretot, al post-adolescent–, i en segon lloc dues parelles protagonistes de primer nivell en els dos casts programats, la soprano canadenca Sondra Radvanovsky en el paper de Luisa Miller, i el tenor polonès Piotr Beczala en el rol de Rodolfo, al costat d’Eleonora Buratto i Arturo Chacón-Cruz en els mateixos rols.
Se’n pot demanar més? Només que arribi ja el dia de l’estrena, aquest imminent 14 de juliol, i que s’aixequi el teló.
