'Ariadne auf Naxos' al Gran Teatre del Liceu

Un clàssic com mai l'havíem vist abans a casa nostra! Del 22 de setembre al 4 d'octubre, Mitchell i Crimp ens porta una versió atrevida i provocadora d'aquesta grandíssima obra de 1912 basada en 'El burgès gentilhome' de Molière i el mite grec d'Ariadna i Bacus.
Amb les veus de Miina-Liisa Värelä, Johanni van Oostrum, David Pomeroy –tots tres debutant al Liceu- i Nikolai Schukoff, la producció ens condueix constantment pel contrast de les tradicions còmica i seriosa de l’òpera, de la tragèdia i la comèdia, l’amor i el desamor. Un efecte d’òpera dins de l’òpera que situa l'obra a la casa de l'home més ric de Viena, que ha organitzat una vetllada especial al saló, on s’hi representaran dues obres juntes: una peça humorística de l’estil 'commedia dell’arte' i 'Ariadne auf Naxos', una òpera seriosa segons la tradició del segle XVIII. El contrast crea tensió i hostilitat entre les dues companyies; la companyia d’òpera seriosa no vol barrejar-se amb l’altra i comencen els frecs i els menyspreus.
Mentre actuen tots a la vegada, la frívola Zerbinetta intenta convèncer la tràgica Ariadne que els homes són tots iguals i fins i tot intercanviables. Durant la representació, en la qual Ariadne lluita contra el desig de morir, també s’apunten qüestions sobre l’avortament, la vida i la mort, que queden resoltes en els minuts finals. El resum moral de l’òpera és que la creació és el producte del conflicte entre oposats; no hi ha formes pures, sinó que la vida, com l’art, és un laboratori d’idees i opcions en el qual tot és possible.
Ariadne integra aquesta imatge pirandelliana del “teatre dins del teatre” i, sota una capa d’aparent comicitat, amaga els disgustos de l’amor i de la vida. Deixeu-vos portar per l'excel·lència compositiva de Strauss fusionada en escena amb la creativitat, originalitat i impertinència d'aquesta reinterpretació que s'instal·la al Liceu.