Com arribes al dancehall?
Des que vaig començar a tenir identitat em va començar a agradar i a interessar-me, la música, el que feien a Barcelona. Hi havia molt poca gent fent coses, era un cercle molt tancat, i jo no n'he format part mai, tot i que ara s'està començant a fer 'mainstream'. Aquí té molt menys públic que el hip-hop.
Els artistes de dancehall jamaicans que vénen a actuar a Barcelona són bastant veterans.
Hi ha dancehall 'old school' i 'new school'. Jo he escoltat molt 'old school', però el que m'agrada és el 'new school'. És el que m'interessa. Està més influenciat per l'electrònica, i beu de les modes dels Estats Units. S'ha barrejat.
El teu nom artìstic ve del dancehall?
Com que escolto molt dancehall m'he familiaritzat amb el llenguatge, i 'gyal' és una paraula de l'anglès que es parla a Jamaica, el patuès, i me'l vaig apropiar.
Has fet una versió del 'Work' de Rihanna, una de les artistes que ha portat el dancehall al 'mainstream'.
Ella és caribenya, és la seva cultura. Però és un producte, i molts cops ha fet el que se li ha manat: per fer diners molts cops has de cedir el control de les coses. Però són les seves arrels. Jo sóc una friqui i em miro els seus vídeos a Instagram i la veig a les festes del seu poble, on tothom balla dancehall.
“Pel barri se sap quin 'pussy' és el que mana”, canta Bad Gyal a 'Pai', adaptació del 'Work' de Rihanna. El barri és de Vilassar de Mar, on va néixer el 1997, i el 'pussy' és ella, Alba Farelo.
Quan l'interès pel trap, l'últim fenomen 'mainstream' hip-hop, ha posat l'ús de la paraula 'bitch' (puta) al centre de la diana, Bad Gyal s'apropia dels codis sexistes del rap i el dancehall, la música jamaicana de club que tant li interessa –el seu nom artístic és un préstec del patuès de Jamaica via aquesta cultura musical–, i els empra en un discurs poderós.