El Barcelona Rock Fest, el festival més gran de heavy metal dels que es fan i desfan a Catalunya, concentrarà una representació contundent de l'escena metàl·lica internacional. I aquesta vegada amb un dia més, ja que aquest 2025 suma una jornada i passa de tres a quatre dies. Això serà del 26 al 29 de juny al Parc de Can Zam. En repassem els artistes més destacats.
Dijous 26: Slipknot, els reis del numetal
La primera jornada del Rockfest arrenca a plena potència: Slipknot, potser la banda de metal més famosa entre la joventut de tot el món –malgrat que ja tenen 50 anys– encapçala el dia amb més agressivitat sonora del festival. Corey Taylor i companyia no venen a fer amics, perquè prediquen al convers. Tothom els estima i volen la seva tralla: riffs industrials, pogo i màscares de malson convertiran Santa Coloma en una escape room de pel·lícula de terror durant 90 minuts, alleujada pels recessos melòdics de la banda. Però el plat fort no eclipsa el retorn més inesperat del cartell: Savatage, clàssica banda de heavy metal clàssic d'Estats Units, nascuda a finals dels setanta, que es reuneixen per primer cop en gairebé dues dècades. Himnes progressius, solos de guitarres incendiaris i llàgrimes entre fans veterans. Entre altres moltes coses, hi el folk-power-metal de cosplay amb Wind Rose (sí, els italians de "Diggy Diggy Hole"), ideal per aixecar la litrona com si fóssiu nans en la pausa de picar pedra a Minas Tirith.
Divendres 27: Lynyrd Skynyrd
Què té de metal Lynyrd Skynyrd? Doncs no massa res, però tampoc queda ni un músic dels que van fundar aquesta institució del rock del sud dels Estats Units. Tot i això, tindrem a la millor banda de versions del món de Lynyrd Skynyrd davant nostre, encapçalada per Ricky Medlocke de Blackfoot i Johnny Van Zandt, que substitueix el seu germà Ronnie des del 1989. La banda porta la seva gira de comiat a Barcelona amb els seus sucosos sols a tres guitarres creuats i un Free Bird que durarà més que una missa. Més nostàlgia: Running Wild, veterans de l'speed metal melòdic alemany que fa 40 anys que publiquen discos conceptuals de heavy metal pirata (!) mereixen les teves banyes, si més no per la seva constància. The Hellacopters posaran el toc escandinau amb el seu rock enèrgic i elegant, que en una pirueta estilística els ha situat molt més a prop de Boston o Foghat, amb guitarres i melodies radiables, que no pas de les clatellades de punk greixós d'alta energia dels seus inicis. Divendres de contrastos, amb ànima del sud i ullal alemany.
Dissabte 28: King Diamond
King Diamond regnarà la nit del dissabte. El danès, icona satànica del metall teatral –amb carnet! És dels pocs que de veritat va signar amb l'església de Baphomet–, és probable que ofereixi el xou més excèntric (i fotogènic) del festival (i té uns quants hits melòdics i sinistres que aguanten bé el pas del temps: ell ja deia, molt abans que els de la CUP, allò de "sóc el net de les bruixes que no vau poder cremar"). Abans, l'alemany Dirkschneider escopirà els clàssics d'Accept amb veu de serra elèctrica i actitud immortal. Els californians Exodus posaran velocitat a base de thrash, mentre que Wolfmother portarà una glopada de psicodèlia stoner ideal per als més oberts de ment.
Soziedad Alkohólika oferiran la seva dosi de hardcore-thrash ibèric combatiu, perfecta per als fans dels pogos més rudes. The Baboon Show, nova punta de llança del punk-rock suec, aporten varietat i carisma. Tanca la nit el tribut a Lemmy de Motorhead Motörhits, benzina i whisky en vena.
Diumenge 28: Judas Priest i Scorpions
I aquí tenim el somni fet cuir i tatxa de tots heavy veterà (és a dir, de una gernació de gent que té entre 50 i 75 anys). El diumenge reuneix Judas Priest i Scorpions sobre la gespa del mateix prat: és a dir, els pares britànics i alemanys del gènere. Judas arriben amb l'halo de celebrar els 35 anys de Painkiller (1990). Com els va passar abans als Stones, quan Judas tenien 40 anys, els deien que estaven acabats i van protagonitzar una resurrecció espectacular, amb un dels discos més influents del gènere de la dècada dels 90. Amb 73 anys, Rob Halford continua sent un xaman amb veu operística i tota una icona LGTBI, després de publicar les molt recomanables memòries Confesión (2020), on explica fil per randa com va combinar la tensió d'estar tancat a l'armari i ser el cantant de heavy més famós del món. I Scorpions porten sota el braç, encara calentet, el Rock Believer (2022), un molt bon disc que els acosta a la seva personalitat musical més reeixida, la del pop-metal de mitjan vuitanta. (Si Rock FM no fos, com diu Jorge Martínez, "com mastegar un caramel que algú ha xuclat abans", l'haurien de posar en bucle). Arrodoneix aquesta tanda de veterans de luxe l'alemanya Doro Pesch. El preu de les entrades per aquesta novena edició del festival, que ja estan a la venda al web del Rock Fest, costen de moment 235 euros l'abonament general de quatre dies i 120 el júnior.
Consulta la llista de festivals que se celebren el 2024-25 a Barcelona.