“La música no té cap mena de finalitat, és com l’amor; quan li busques una finalitat surten les neurosis”, diu Xarim Aresté, a qui hem despertat per parlar del seu nou disc 'Ses entranyes', que surt el 4 de març i que presenta al BarnaSants.
Després de publicar a l’estiu un àlbum en castellà força diferent de tot el que havia fet abans –'Marx Esteria de la Franja' (2021)–, el flixanco recupera l’essència amb un treball tan orgànic que t’embolcalla i no et deixa anar. Està gravat en un dia i mig i sense assajar, amb la seva nova banda, la que lidera el trompetista Pep Garau: “M’encantaria viure amb ells, són genis”.
I les cançons, entre efluvis de jazz i blues i reminiscències dels 70, traspuen una “sensació de veritat” que ell troba en la natura i que converteix en una poesia torrencial. “Som arbres, però ens perdem en el vocabulari”, afirma. I el directe? “M’he cansat del cubisme i ara tinc ganes de bellesa”, assegura.
