Bigott

Música, Pop

Time Out diu

Si alguna cosa té d’especial el saragossà Borja Laudo, i que el va consagrar com un dels noms més interessants de l’escena indie espanyola dels últims anys, és el seu sentit de l’humor. Fixeu-vos en el títol del seu primer disc: 'The orinal soundtrack' (2011). Sí, furtar una síl·laba pot dotar un títol de contingut escatològic, però no es quedava la cosa aquí. Hi havia balades iròniques, cançons tecno-pop –quan ell, en essència, és un trobador folk d’aire americà amb inclinació cap al pop– i sorpreses d’aquest tipus.

Ara pot semblar que ja no és tan sarcàstic amb el seu nou disc, 'Blue jeans' (2013), però hi ha un nou factor: el salvatge. Per gravar les noves cançons se’n va emportar tota la seva banda al Brasil per enregistrar-les a la selva (la de Trancoso, més concretament), en directe, tocant tots alhora, en llibertat, entre feres i plantes. ¿Com es porta aquesta experiència feréstega en un entorn tan controlat i en plena civilització com una sala de concerts t? L’única resposta és amb passió, ofici i, esclar, sentit de l’humor, que a Bigott encara li’n sobra.

Detalls

També t'agradarà