Hi ha qui diu que aquesta és una mala època per als festivals, que fa temps que va esclatar la bombolla i que cada cop costa més fer alguna cosa viable. És cert que no hi ha calés per enlloc –i molt menys a les administracions; aquest any, per exemple, ens hem quedat sense la música del Montjuïc de Nit per manca de pressupost–.
Però davant la crisi el que calen són idees, i la que aporta el nou festival Bona Nit Barcelona és força bona: fer un vespre-nit de música en petit format, agradable, còmode, amb bon cartell i amb una idea al darrere que faci de contrapès a l’ètica més aviat comercial d’altres grans esdeveniments. El missatge és apostar per la sostenibilitat, ser eco-friendly, animar la gent a fer un ús responsable dels recursos naturals, separar bé la brossa, reutilitzar el got de beure i oferir menjar de bona qualitat.
El disseny del cartell és comparable a la resta, en el sentit que és ‘sostenible’: cinc bandes en una jornada, tot en petit format, sense estrelles caríssimes, però amb una qualitat innegable. El país convidat és Noruega –que ens remet a idees com natura i salut–, i dues de les bandes que ocuparan els principals espais són d’allà.
Primer, uns vells coneguts nostres, Kings of Convenience (22.15 h), duet de pop acústic, una resposta educada i maca a Simon & Garfunkel des del segle XXI, que tot i que no han editat un nou disc des del 2009 –l’últim va ser Declaration of dependance–, sempre tenen una versió per oferir-nos, o, si no, els relaxats melismes folk dels seus quatre àlbums. Segon, uns impronunciables Kakkmaddafakka (23.45 h), grup d’indie-rock amb tensions ballables i de música clàssica originaris, com Kings of Convenience –els uneix l’amistat– de la localitat polar de Bergen.
El cartell inclou tres atractius més. Un és local: Inspira (19 h), o sigui, la banda de folk-pop amb voluntat investigadora de Jordi Lanuza, que des de l’abril presenten el nou disc, Amunt! –que, fent una broma amb el títol, no sabem si els ha portat més cap a dalt, però sí més lluny–. Les altres dues bandes que completen l’oferta són de fora: una, centrada en un pop-rock entremaliat, de vegades ballable i gairebé sempre transmissor d’emocions interiors intenses, Fanfarlo (20 h), i l’altra, amb un sòlid discurs folk-rock com Dry The River (21 h), que a poc a poc està conquerint el nostre territori. I dit això... bona nit i bona sort. El festival se la mereix.
