Bono d'U2, a favor o en contra? Fight!

'Un, dos, tres, catorze...' Som-hi! En Bono fa ràbia i això és així. Però si ens allunyem del personatge i anem a l’artista, veurem que ha escrit autèntics himnes. Quan sona a la ràdio 'When the streets have no name', que és el que passa a moltes urbanitzacions suburbanes, difícilment canviaràs d’emissora i molt probablement la cantaràs, perquè encara que no en siguis conscient, te’n saps trossos de memòria. I això té el seu mèrit, no? Només pels hits que ha fet amb U2 se li pot perdonar aquesta pàtina de sacerdot 'low cost', sortit d’una taverna irlandesa, que arrossega a dalt i a baix dels escenaris.

No descobrirem res de nou dient que per la part humanitària és un pesat, però un pesat entranyable que creu que pot canviar el món fent que el públic tregui els mòbils en un concert i enviï un SMS amb la paraula UNICEF (1,45 €  impostos inclosos). Ara és un senyor amb arracades que als 5 anys segueix cantant els èxits pels 'puestos', fa
0 anys va posar de moda Joshua abans que fos nom quillo i té moltes ulleres de sol de colors diferents. Quantes en teniu vosaltres? -Jordi Caballé

“Confia en nosaltres, el capitalisme trobarà el camí”. Aquesta frase, escrita després del crack de Lehman Brothers, no és de Llucifer, és de Bono. El cantant d’U2 encarna els pecats més terrorífics de la nostra societat: de l’avarícia a la hipocresia. Autoerigit com a bandera de la solidaritat, el mal l’acompanya allà on va, com els concerts a l’Àfrica patrocinats per Nestlé (acusada d’explotar l’epidèmia de la sida per afavorir la venda de llet amb pols a mares seropositives) o la campanya per comprar antiretrovirals al continent africà de la mà de George Bush i l’extrema dreta nord-americana. Acció que incloïa la retirada dels preservatius i la marginació de les prostitutes.

Amb una cerca de tres segons a Google descobreixes un rerefons menyspreable a tot el que fa, igual que ho és la seva fiscalitat, establerta a Holanda després que Irlanda deixés de ser un paradís fiscal. Musicalment tampoc estem per tirar coets, gràcies a Bono existeixen bandes vergonyants com Coldplay i Keane. No enganyes a ningú, pobre dimoni. -Jordi Garrigós