Comet Gain, Manos de Topo, Beach Beach i Germà Aire fan la quarta Ronda

David Feck parla de 'Paperback ghosts', setè àlbum del grup indie-pop de culte 'Paperback ghosts' (2014) és el setè àlbum de la banda de David Feck des que la va formar a principis dels 90. Tot i que es va publicar a l'estiu, des de la portada fins a les cançons és un disc de tardor, en la vessant obaga del catàleg d'aquests herois de l'indie-pop. "L'estat d'ànim del disc va ser una cosa deliberada -admet Feck-. En la majoria dels nostres àlbums hi ha una idea prèvia a l'enregistrament de quins colors hauria de tenir, i m'agraden els discos que poses en certa època de l'any o en cert moment del dia". El nou disc és dels que es posen al vespre. La melancolia no és aliena a Comet Gain, però a 'Paperback ghosts' la balança s'hi inclina. "Abraço la melancolia, ens fem amics -diu Feck-, d'aquesta manera no em pot consumir. Tendeixo més a veure-la com un col·lega que s'ofereix a comprar-me una cervesa". Però en directe les birres no aniran a compte de la melangia: de nous temes en toquen els justos, la resta són clàssics. "No volem avorrir la canalla amb els nostres tempos mitjos de ploramiques. És molt més divertit que els nens 'indies' ballin o almenys ho intentin que veure'ls somicant. Per a això ja hi ha les habitacions". Líder d'un grup de culte, Feck sent cert orgull d'haver-se "mantingut fidels a aquesta caòtica aproximació no planificada a una carrera que deixa fora de l'equació l'ambició monetària i de fama del clixé del rock and roll". "És un fracàs gloriós que Comet Gain m'hagi permès fer tot el que volia d'un grup de pop sense haver de comprometre'm amb tota la merda en què no crec". Amén.

Els mallorquins establerts a Barcelona parlen del seu segon àlbum, 'The sea' Els mallorquins establerts a Barcelona acaben de publicar el segon àlbum, 'The sea', en què celebren el pop britànic independent dels 80, etiquetat com a C-86 o de l'estirp del segell Postcard de Glasgow. No és estrany que estiguessin a l'altura acompanyant el seu ídol Gerard Love (Teenage Fanclub), al festival Primera Persona. "Volíem fer un disc de pop cristal·lí", diu Pau Riutort, que fa hores extres amb Extraperlo, Elsa de Alfonso y Los Prestigio i Capitán. "Vam gravar les guitarres sense distorsió, i totes les rítmiques estan doblades amb acústiques. Fa aquesta sensació entre net -en oposició al sorollós debut 'Tasteless peace' (2012)- i una mica antic". El títol és un homenatge a 'El mar', de Blai Bonet, que "tan bé transmet aquest sentiment com tancat i obert alhora dels mallorquins". És un joc similar al que feien amb la portada de 'Tasteless peace', en què homenatjaven una altra Bonet, en aquell cas, Maria del Mar. "Com que no cantem en català, ens sentim una mica culpables, i hem d'intentar ensenyar el que és nostre", fa broma Riutort.

'Ball del cel' (2014) és el debut del nou projecte de Luca Masseroni i Andreu Ribas després de Mates Mates Quan a Luca Masseroni li va sortir un bolo en solitari, va demanar a l'Andreu Ribas -aleshores 'mate' seu als ara aparcats Mates Mates- que l'acompanyés. D'allà en va sorgir Germà Aire, evocador duo vigatà de pop psicodèlic amb nom de cançó de Sisa que acaben d'estrenar Ball del cel. "Ara sabem més el que volem -diu Ribas, en comparació amb el caos simpàtic dels Mates-. Estem provant samplers, textures electròniques, efectes amb la guitarra elèctrica, hem apartat la guitarra espanyola... anem jugant, a veure què surt". El disc, que en viu defensen tan fidelment com poden –en un format de quartet que inclou Kim Gomà de Dofí Malalt–, l'han gravat, com el dels Mates, amb Joan Pons (El Petit de Cal Eril) al seu teatre de Guissona. "Ell ens ajuda, i és un lloc agradable, per anar fent sense cap pressa".

El quartet de Barcelona ens dona algunes pistes sobre el seu nou disc, que es publica al novembre "Prohibit enamorar-se", adverteixen a 'Fantasmas de tus agujeros', del seu quart àlbum, 'Caminitos del deseo', que veurà la llum al novembre. "És un disc amb més rang melòdic però tenyit de certa foscor", diu Rafa de los Arcos, que marca el ritme al pop enverinat amb lletres afilades dels barcelonins, contundent des que el seu so va abandonar el Casio PT-1. Per ajudar-los a fer mal, han tornat a comptar amb Ramón Rodríguez, productor del disc del canvi, 'Escapar con el anticiclón' (2011). "El seu so també ha anat girant cap a tons més foscos, i això ens interessava per al nostre". Ara, lletres i instruments, sonen més agressius. "Hi ha un cert component bel·ligerant que té a veure amb una actitud davant què es vol aconseguir a la vida -admet De los Arcos-. Citant Maná, 'estimar és combatre'". I Manos de Topo converteixen el llit en un camp de batalla.