Potser la segona edició del festival Connexions arrenca fent una mica de trampa. Per què trampa? La premissa del cicle és apropar músics d’universos allunyats i generar –o fer d’aparador de– un diàleg artístic que creui fronteres i tradicions musicals. Agafeu com a exemple dues de les propostes més extremes de l’any passat: la trobada entre Bombino, grup de rock tuareg del Níger, i els flamencs d’aquí Joaco Abel i Salao, i la del Brossa Quartet de Corda i el contratenor Jordi Domènech amb els MC del grup de hip-hop Falsalarma. Cap proposta del segon Connexions és tan agosarada i, més que reunir músics de diferents universos, les parelles protagonistes són més aviat ànimes bessones que ja s’havien trobat abans que el cicle comencés a existir. Però qualsevol excusa és bona si el resultat és un bon cartell.
La relació entre Isaac Ulam i José Domingo, per exemple, es remunta a l’època en què el de Blanes treballava en el debut, En els prats més llunyans (2009). Han hagut de passar anys perquè treballessin junts a Temple d’aigua i llum (2013), una joieta sorgida de l’interès de tots dos per la música tradicional –inusual en l’escena independent a què pertanyen– en què es van proposar fer cançons populars d’inspiració mediterrània.
