T'agrada la música clàssica?

Us anireu adonant que Beethoven és una de les preferències més continuades de l’OCM. En aquest segon programa, el geni de Bonn torna amb el seu famosíssim Concert per a violí i orquestra, una peça de més de 30 minuts de complexitat, virtuosisme i melodia que estarà tocat en la part solista per Sayaka Shoji, una de les joves estrelles internacionals del violí. La segona part serà igual de coneguda i estimada pel públic, la sisena simfonia de Txaikovski, coneguda com ‘La Patètica’, una de les més brillants expressions del melodisme romàntic, i la pedra fonamental de tot l’estil rus que arriba fins a Stravinski.

Antoni Ros Marbà, una de les institucions inapel·lables de la música a Catalunya, un director amb una trajectòria extensa i forjada a partir del treball amb grans mestres com Eduard Toldrà, aquest 2018 fa 80 anys de vida. Una vida sencera dedicada a la música, inesgotable, incombustible, que en aquest llarg viatge personal i artístic també l’ha portat a col·laborar amb l’OCM. La passada temporada, Ros Marbà va dirigir un concert per festejar els 25 anys de carrera de la pianista Alba Ventura, i en aquest any tan especial per a ell també dirigirà un programa profundament romàntic i català, amb la simfonia número 1 de Brahms com a culminació, i una primera part amb la suite orquestral a partir dels millors moments de Els mestres cantaires de Nuremberg, de Richard Wagner, i l’scherzo de La filla del marxant d’Eduard Toldrà.

La tercera dada de l’OCM va de Mozart... i un cop més Beethoven. Per tancar el programa, a la segona part, s’interpretarà la Segona Simfonia, una obra important en el desenvolupament artístic de Beethoven perquè, en el seu llibre d’estil, significava la ruptura amb l’estil clàssic del segle XVIII, que en el seu cas estava fortament inspirat en Haydn, i comença a preparar el terreny per al seu desenvolupament harmònic que esclatarà amb força revolucionària amb la tercera simfonia. La segona és una obra de transició, de ruptura a mitges, d’exploració de possibilitats, una composició no tant coneguda com d’altres de Beethoven, però importantíssima en l’evolució futura del romanticisme. I en la primera part, com dèiem, molt Mozart, i a més un Mozart vocal, operístic, de la mà de la soprano Sara Blanch, que desprès de l’obertura de Don Giovanni oferirà un repertori d’àries famoses, tant d’òpera com de concert, amb una de les més conegudes, la pirotècnica ària de La Reina de la Nit de La flauta màgica.

En l’última data, l’OCM compartirà protagonisme amb un solista excepcional: Albrecth Mayer, un dels grans especialistes actuals en oboè, que tocarà la peça central d’una primera part de programa exclusivament anglesa, amb la Serenata per a cordes d’Edward Elgar, i el Concert per a oboè i orquestra de Vaughan Williams, dues meravelles del primer so britànic de començaments del segle XX, entre la modernitat i l’impressionisme. I per finalitzar, a la segona part, un cop més Beethoven amb una de les seves millors simfonies, la setena, que va ser descrita per Wagner com l’apoteosi de la dansa, i que tot i que té un segon moviment una mica lúgubre, la resta és una explosió rítmica feliç.