Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Papadupau (Pau Rodríguez) i Spazzfrica Ehd (Edu Pou)
© Maria DiasZa!

El cabàs de Za!

Za!, el duet de rock experimental que formen Edu Pou i Pau Rodríguez, són el Premi Ciutat de Barcelona 2015 de Música. Parlem amb ells del seu últim àlbum, 'Loloismo' (2015).

Escrit per
Marta Salicrú
Publicitat

Es fan dir Spazzfrica Ehd i Papadupau, i la música que fan junts, rock experimental omnívor i amb arestes, d’entrada pot generar el mateix efecte que els seus noms de guerra. Són ZA!, duo de Calonge (Kalon-Jah) i Terrassa (Tewra-ssah) establert a Barcelona, amb més de deu anys de trajectòria conreant-se la reputació de tenir un dels directes més excitants de Catalunya i Espanya, cosa que els ha portat a fer 400 concerts en quatre continents de la PachaMadreTierra. El seu últim àlbum és 'Loloismo', el cinquè de la seva carrera. I aquests són alguns dels ingredients de la seva recepta.

El duo com a unitat indivisible
Papadupau (Pau Rodríguez) i Spazzfrica Ehd (Edu Pou) són inseparables. “Estem tot el puto dia junts: si no estem tocant estem fent tallers o quedem per fer una birra”, diu Rodríguez. Sobre l’escenari, ZA! acaba evocant una criatura bicèfala amb boca de trompeta, cos de guitarra elèctrica i cul de bateria, que porta els cabells llargs i toca sense samarreta. Els seus jo individuals es dissolen en el caos aparent de ritmes matemàtics de cançons que esquiven la introspecció. “Aquest grup és per parlar de coses que experimentem junts, no per expressar sentiments interns –continua–. Tenim molta autocensura amb les lletres: mai no farem una cançó romàntica, no és el lloc. El grup és per fotre’ns del que ens envolta”.

Un lèxic propi i polisèmic
En l’univers ZA! el bé és el Mundo Estrella de Super Mario Bros –recreat a la portada de 'Megaflow' (2011)– i el mal fa pudor de sofre: l’exorcitzen a '¡Aquí huele a assufre!'. Entendre el seu vocabulari no requereix fer un curs d’idiomes: n’hi ha prou d’escoltar els seus àlbums, començant per l’últim. El 'Loloismo' del títol evoca el càntic hooligan en què la síl·laba ‘lo’ ho substitueix tot, i pica l’ullet a l’escena hardcore, on es van nodrir els joves ZA!, amb un 'frontman' pontificant a crits la seva filosofia i un públic loloitzant el seu profund discurs: hardcoretes 'just want to have fun'.

“Parlem amb un vocabulari nostre –diu Pou–. Ens fa molta gràcia jugar amb les paraules i crear-ne de noves”. I com més polisèmiques, millor. “Ens quedem amb conceptes que són potents –continua–, i sovint un factor de potència és la polisèmia”. Agafeu 'Empate', del nou disc: empatar és millor que guanyar en la filosofia del duo. “Quan muntes un concert, el que busca molta gent que entén la música com nosaltres és empatar, cobrir despeses, que ningú no s’aprofiti de tu. És un empat d’empatia”, diu Pou. I en una accepció d’aquest verb en el castellà meridional, apresa sortint de gira, empatar vol dir ajuntar-se. “Representa una manera molt tranquil·la de relacionar-te amb els altres sense competir, sense estar un per sobre de l’altre”, afirma Papadupau.

Un mètode amb sorpresa
ZA! no treballen a partir d’idees preconcebudes. La seva música surt de les vísceres, i la racionalització ve després. “Gairebé mai no hi ha un objectiu final, es tracta més aviat de tirar per un lloc i veure on acabem”, admet Pou. La inspiració surt de l’experiència, amb el sentit de l’humor sempre com a divisa. “Amb aquestes conyetes ens fotem a pencar –explica Rodríguez–, i si hi ha algun element de novetat, de sorpresa, en què veiem que no ens repetim i que té aquesta estimulació i el repte de no haver-ho fet abans i ens suposa haver d’aprendre una cosa nova, és quan comencem a treballar”.

Un directe dialogant
Els ZA! dialoguen més que Plató i Sòcrates. Abans que res entre ells, quan toquen, en un directe en què la improvisació és una part essencial de la proposta. “En certs moments del directe serveix perquè el concert sigui diferent”, diu Pou. I havent agafat la batuta de La Orquesta del Caballo Ganador, un projecte d’improvisació conduïda en què, al costat de la violinista Sara Fontán (Manos de Topo), han convidat membres de diferents grups a crear música sobre la marxa, les tècniques impro han acabat “esquitxant”, diuen, el modus operandi del duo.

La Thermomix
L’altre diàleg l’estableixen amb tercers, un “feedback”, apunten, que legitima la seva apropiació de gèneres i tradicions musicals. És una recreació imperfecta amb resultats més originals que la mera mimesi, en què el duo acaba portant-se al seu terreny la macedònia de les seves influències. “Sense adonar-nos-en fem derivades de coses que potser en el fons ens agradaria poder reproduir perquè ens resulten seductores”, diu Rodríguez. És la resposta externa el que els dóna la raó. “Si no hi hagués aquest element de fora, és probable que intentéssim reproduir-ho. Però hi ha algú que ens ha validat i que ens ha dit que tal com ho fem nosaltres ja està bé, que no cal que ho fem exactament igual”.

A la Thermomix dels seus àlbums, ZA! hi barregen des del hardcore i el postrock que van mamar mentre es formaven, fins al hip-hop de 'Don Autoleyendas' passant pels timbres asiàtics de 'Badulake', un continent que ja havien visitat al seu anterior àlbum, 'WANANANAI' (2013). És per aquesta cançó que ZA! suggereixen que els fem la foto a la fruiteria Joanic, davant del mercat de l’Abaceria, a Gràcia, regentada per pakistanesos i veïns de Spazzfrica Ehd. “Més que una apropiació, hi veig costumisme català –etziba–. Jo veig més badulaques que envelats, m’hi sento molt més identificat”. “I beus més Coronitas que rom cremat”, afegeix Papadupau. Que no us enganyi el compàs de cobla que se sent a 'Loloismo'. El cercle que es menciona al sample que el precedeix no és la sardana: és una mofa a les rutines del hardcore a costa del cantant dels metal·lers Biohazard, pontificant al Doctor Music Festival d’Escalarre.

>

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat