Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El nou pop que espera Barcelona

El nou pop que espera Barcelona

Repassem quatre de les novetats més destacades de la propera generació de bandes locals

Polseguera
@Àlex Sardà Polseguera
Per Jordi Garrigós |
Advertising

Polseguera

Post-punk feridor

El mallorquí resident a Ciutat Vella Tomeu Mulet és un obrer del rock. Baixista i cantant de Beach Beach i membre de projectes extingits com Kana Kapila o Der Ventilator, enceta nova banda amb dos sospitosos habituals de l’escena de la ciutat: Verónica Alonso (Me and the Bees) i Sergi Egea (un dels fundadors del segell vigatà Famèlic). Abracen un postpunk agressiu en català i modelat per l’escola britànica d’Ian McCulloch (Echo & the Bunnymen). Després d’haver-se passat un any voltant per escenaris de tot el país, ja estan llestos per a l’examen discogràfic, que podrem escoltar les setmanes vinents amb una edició de 100 còpies en format casset. Portarà per nom 'Sa mata escrita'.

Tronco

Indie-pop juvenil

Als grups que són especials i diferents, els ho notes només escoltant un acord. Serà la sensació que tindreu quan descobriu Tronco, un duet format pels germans Herrero (Fermí i Conxita) del Prat de Llobregat; ell, estudiant de batxillerat, i ella, un dels talents més brillants de la seva generació: com a fanzinera, dibuixant de còmic (el seu 'Gran bola de helado' va ser una de les revelacions del 2016) i ara fent de cantant. Van aparèixer per sorpresa, com les coses més meravelloses, amb dues nues i encantadores cançons a internet. Pop de baixa fidelitat i lírica juvenil a dues veus, uns Talulah Gosh amb al·lèrgia a la distorsió. A finals d’abril publicaran el seu elapé de debut amb Elefant.

 

 

VLIVM

Pop lluminós i somiador

Potser ha arribat l’hora d’acabar amb la mentida generalitzada que a les Terres de l’Ebre no s’hi fa bona música. Alguns dels responsables d’eliminar la fal·làcia són VLIVM (fonèticament, ‘vàlium’), un quintet de Tortosa que practica un exquisit pop melòdic impregnat de certa melancolia. Deutors de les harmonies de Gerard Love (Teenage Fanclub) i la psicodèlia de finals dels 60 de la Velvet Underground, els ebrencs s’han convertit en un dels secrets millor guardats de la ciutat. Malgrat tenir un bon grapat de cançons a internet, n’esperem un disc en condicions. Potser fan cançons massa complexes per arribar al gran públic, però van sobrats de talent. 

 

Últim Cavall

Shoegaze tempestuós

L’escola shoegazer i dream pop catalana segueix donant els seus fruits, de la branca més crua (Univers) a la melòdica (Her Little Donkey, Valentí). La darrera referència per descobrir és Últim Cavall, un quintet arribat del Garraf que aposta per un synthpop borrascós que s’acaba de presentar en societat sota el paraigua del segell Discos de Kirlian (discogràfica on també publiquen bandes com Barbacoa i Jessica & The Fletchers). El seu primer disc, 'Records del silenci', és un tractat de cançons plenes de capes, textures, melodies trencadisses i certa aroma de penombra, amb petits brios de llum que sobresurten en temes com Arquitectures. Aquest estiu s’haurien de fer un fart de tocar.

 

Advertising