Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els concerts del Grec 2016

Els concerts del Grec 2016

La música en directe que podreu escoltar en la 40a edició del festival d'estiu de Barcelona

teatre grec barcelona
Per Marta Salicrú |
Advertising

Durant el mes de juliol, Barcelona acull la 40a edició del seu festival d'estiu, amb gran pes de les arts escèniques però amb una part del pastís també per a la música en viu.

El Teatre Grec i algunes de les sales de música en directe de Barcelona acullen gairebé una vintena de concerts en el marc del festival. Aquests són alguns dels més imprescindibles.

Música

Grec 2016: Orquestra Plateria

L'Orquestra Plateria –formada per Jaume Sisa, Gato Pérez i Albert Batiste per tocar una única nit, el Cap d'Any del 1974 a la desapareguda sala Zeleste del carrer Argenteria– continua celebran el seu 40è aniversari per posar en marxa precisament la 40a edició del Grec amb música de ball inspirada en els anys 40, 50 i 60. Estrenen una escenografia amb elements que remeten a 'Pedro Navaja' (1979), un dels seus treballs més icònics de la formació.

Lole Montoya
© Silvia Sanchez
Música, Rumba i flamenc

Grec 2016: Lole Montoya

Lole Montoya és una de les icones de la renovació del flamenc als anys 70 com a veu del duo Lole y Manuel al costat de Manuel Molina, incorporant lletres pròpies al 'cante jondo'. El seu concert al Grec repassarà alguns dels millors moments de la seva carrera musical, amb incursions en músiques d'arrel àrab.

Advertising
Dorian Wood
© Eduardo Álvarez
Música, Pop

Grec 2016: Dorian Wood

El carismàtic músic de Los Angeles Dorian Wood torna a Barcelona per repassar els seus últims llançaments, els EPs 'Hymn to freedom' i 'Down, the dirty roof EP' (2014), que ha editat després del seu últim disc, 'Rattle rattle' (2013). Mescla de pop, gospel, blues, soul i sons experimentals, una col·lecció de cançons que Wood dispensa amb gran habilitat vocal com si fossin una sola peça, com si Scott Walker refés l''Smile' de Brian Wilson.

Música, Pop

Grec 2016: Giant Sand

La banda de Tucson (Arizona) gira entorn del seu cantant i compositor, Howe Gelb. De les seves files en van sortir Joey Burns i John Convertino per furmar grup de rock amb arrels mexicanes Calexico als anys 90. Representants destacats de l'americana, l'híbrid de rock alternatiu amb les músiques d'arrel nord-americanes, continuen en forma, després de 30 anys. Però s'acomiaden dels escenaris amb la gira que passa per Barcelona en el marc del festival Grec, alhora que defensen en directe el que en principi serà el seu últim àlbum, 'Heartbreak pass' (2015). Llarga vida al gegant!

Advertising
Música, Clàssica i òpera

Grec 2016: Quartet Brossa. Col·lectiu Brossa

Un quartet de corda entestat a recuperar músiques menystingudes en el seu moment perquè eren massa innovadores o no seguien els cànons de l'època, sempre a punt per traspassar fronteres artístiques i musicals, inspirats pel poeta del qual n'agafen el nom, Joan Brossa. Com a Col·lectiu Brossa han col·laborat en l'àmbit del pop i el rock amb el desaparegut duo Astrud, Enric Montefusco (ex-Standstill), Maria Coma, Maika Makovski, Judit Neddermann i Maria Rodés, així com amb els MCs del grup de hip-hop Falsalarma i amb el contratenor Jordi Domènech. Tots ells i alguns més els acompanyaran en el seu concert al Grec, en què revisaran la seva trajectòria.

Myles Sanko
© Simon Buck
Música, Pop

Grec 2016: Myles Sanko

Myles Sanko, rebatejat com a 'lovechild of soul music', és un músic londinenc d'adopció que va néixer a Ghana i que s'ha convertit en una de les veus més destacades del panorama soul mundial. Amb sons que recorden a la mítica Motown, a l'acid jazz i als ritmes més ballables, passa pel Teatre Grec amb la seva combinació de deep grooves i el jazz.

Advertising
Música, Rumba i flamenc

Grec 2016: Mayte Martín

Mayte Martín, una de les grans renovadores de l'escena flamenca del país, ha demostrat en incomptables ocasions que és capaç de traspassar les fronteres del flamenc i endinsar-se amb naturalitat en altres estils, com els boleros. Ara explora la seva faceta de cantautora, sota la qual ha anat gestant el seu projecte més personal, 'Tempo rubato', amb arranjaments de corda de Joan Albert Amargós, el seu col·laborador habitual. Una col·lecció de balades romàntiques amb sons clàssics i matisos flamencs que combinen la veu de Mayte Martín i les cordes del Quartet Qvixote.

Música

St. Paul and The Broken Bones

Paul Janeway fa més cara de comptable –que és com tenia previst guanyar-se les garrofes ns fa no gaire– que de soulman. Però en té prou d’obrir la boca i alliberar el torrent que li brolla de l’ànima per deixar clar que el seu lloc és sobre l’escenari encapçalant St. Paul & The Broken Bones i no fent anar la calculadora. Amb el septet d’Alabama, revivalistes soul amb accent del sud, van debutar el 2014 amb l’àlbum 'Half the city', alimentat d'una dieta de gospel, soul (Sam Cooke, Marvin Gaye, Otis Redding, Sam and Dave) i bèsties escèniques com Tom Waits, Nick Cave i Prince. Presentaran el seu segon disc, 'Sea of noise', previst per al setembre.

Advertising
Manel
© Arnau Valls Colomer
Música, Pop

Grec 2016: Manel

El quartet Manel presenten per fi a Barcelona com a únics protagonistes de la festa el seu últim disc, 'Jo competeixo' (2016) –fins ara a la seva ciutat només l'havien defensat al Primavera Sound, amb molta competència– per tancar el Grec 2016. El seu quart àlbum –després d''Els millors professors europeus' (2008), '10.000 milles per veure una bona armadura' (2011) i 'Atletes, baixin de l'escenari' (2013)–, gravat per primera vegada lluny de casa, als Estats Units i amb un productor d'allà, ha significat una canvi en el vestit de les cançons de Guillem Gisbert, ara més pròximes al pop contemporani i a les produccions de l'electrònica i l'R&B actual. I ha tornat a ser número 1 a les llistes de vendes.

Música, Llatina i world music

Grec 2016: Chico Trujillo

Chico Trujillo serveixen un còctel musical de l'essència més alegre i festiva dels ritmes llatinoamericans. Nascuts el 1999, la banda xilena treballa el bolero, la cúmbia i sons de la música llatinoamericana tradicional, passats pel filtre de la cultura alternativa més actual. El resultat és una festa musical exuberant i ballable que portaran a la plaça de Margarida Xirgu perquè el Grec acabi com el va començar l'Orquestra Plateria: amb la música de ball d'una orquestra festiva de música popular.

Advertising