Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els grups catalans del Festival Cruïlla 2017

Els grups catalans del Festival Cruïlla 2017

La música catalana aporta el seu gra de sorra a la programació del festival. En Jordi Garrigós repassa els grups d’aquí que hi participen

Abisme cavall hivern primavera i tornar
© Noemí Elias Pau Vallvé
Per Jordi Garrigós |
Advertising

Noms com els de Jamiroquai, Pet Shop Boys i Ryan Adams imposen respecte i fan del Cruïlla un dels esdeveniments de primera divisió d’entre els festivals del país. Són els conjunts més cridaners del cartell, però no toquen sols: un bon grapat de grups vinguts d’arreu dels Països Catalans també gaudiran de la seva merescuda quota de protagonisme. Algunes de les bandes locals que pujaran als escenaris del Parc del Fòrum atrauen multituds als seus concerts, com Txarango i Dorian, però tot i congregar una munió de seguidors, tocar en un marc d’aquestes característiques és tota una motivació, com ens expliquen els valencians La Raíz: “Ser a Barcelona ja és una responsabilitat, i fer-ho en un entorn com el d’aquest festival, amb aquest cartell, és tot un luxe”, asseguren.

 


Però no tots els protagonistes d’aquest Cruïlla estan acostumats a aquestes audiències. Pau Vallvé, que presentarà el seu nou disc doble, 'Abisme cavall hivern primavera i tornar' (2017), és un projecte popular i de llarga trajectòria, però l’ambient que trobarà al Besòs és poc habitual. “És una passada poder tocar en escenaris grossos, amb molt volum i per a tanta gent”, diu Vallvé, que sap mantenir l’esperit crític davant d’aquest tipus d’esdeveniments: “No és el que més m’agrada, això de tenir marques, logos i gent anant i venint més buscant festa i diversió que no pas escoltar música atentament”, explica el cantautor de Barcelona.

 

Prescriptors de bandes
A l’altre extrem de Vallvé i La Raíz hi ha Cala Vento, uns relatius nouvinguts en festivals d’aquesta envergadura. Els membres del duet esperen “un dels primers grans banys de masses” de la seva curta carrera com a banda: “Volem estar a l’altura i gaudir-ho al màxim, que la gent no visqui el nostre concert com una excepció, sinó com una experiència excepcional”.


Els grups saben que aquests no són els espais més còmodes, però tenen clar que s’acaben convertint en aparadors perfectes per arribar a un públic que, potser, no els coneix. Els empordanesos Cala Vento destaquen, a més, la “difusió mediàtica” d’un esdeveniment d’aquestes característiques, mentre que els membres de La Raíz el veuen com “una finestra” per descobrir noves bandes. El poder prescriptor del Cruïlla és aquell que aconsegueix que els seguidors dels Dorian Wood acabin veient un xou dels Aspencat, o que projectes tan allunyats com Enric Montefusco i Oques Grasses s’apropin, com a mínim geogràficament.
Tot i que reconeix que no sol anar a gaires festivals, Pau Vallvé no només farà el seu concert al Cruïlla, també veurà els espectacles de Jamiroquai i Ani DiFranco, per comprovar “si en toquen alguna d’antiga”. Precisament la banda de Jay Kay també és una petició de Cala Vento, que no volen perdre’s el caòtic directe de Die Antwoord ni el rap en castellà de Kase O. A l’altre extrem, La Raíz es quedaran sense veure els seus favorits: Los Fabulosos Cadillacs, i és que els clàssics conflictes d’horaris i coincidències dels festivals no són un problema exclusiu del públic.

 

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Advertising