Fa una mica de por escoltar Nico Roig. Por de reconèixer-se en les lletres àcides d’aquest cantautor i virtuós de la guitarra, com en la que dóna títol al seu nou àlbum, 'Les dones macabres', editat com el debut pel segell Amniòtic de Pau Vallvé. Potser la majoria no ens tunegem la cara com elles, però qui més que menys renega també de la natura del seu físic o s’ha calçat unes sabates incòmodes –tant o més que les lletres de Roig– només per presumir.
El nou disc és menys despullat que el primer, 'Tonada del genoma humà' (2011). A banda de la veu i la guitarra del músic barceloní, que de vegades agredeix amb un tornavís –"és la versió monya de la perforadora de Van Hallen: m’agrada fer experiments", diu–, hi ha també guitarres i teclats de Refree –el seu còmplice al projecte Cargo–, bateries de Pau Vallvé i cristalls Baschet, escultures sonores que toquen Jordi Casadevall i Martí Ruids.
Serà amb aquests dos músics que Roig defensarà el cançoner de 'Les dones macabres' als Jardins de la UB, en el cicle de concerts gratis vespertins que s’hi fa cada estiu. Però aquells addictes a la delicada mala llet de Roig en directe ja les hauran sentides. El nou disc recull temes que ha anat polint en viu.
