Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Entrevista a Mourn
Mourn
Mourn

Entrevista a Mourn

El jove grup del Maresme, liderat per dues noies i amb les filles de Ramón Rodríguez (The New Raemon) entre les seves files, rescata el rock amb actitud dels 90 al seu debut homònim

Per Marta Salicrú
Advertising

"No ens esperàvem que quedés tan guai", diu la Jazz del debut homònim de Mourn, el quartet que lidera amb la Carla; es van fer amigues gràcies a la música. "Amb els diners que teníem ens donava per dos dies d'estudi, així que ens vam fotre a tocar tots alhora i apa".

La Jazz i la Carla -i els seus companys de grup, la Leia, germana de la Jazz, i l'Antonio- a penes havien nascut quan els grups dels quals el so de Mourn és deutor establien les bases del rock alternatiu dels 90. Però la Jazz i la Leia han mamat aquesta escena a casa: són les filles de Ramón Rodríguez (The New Raemon, Madee), amb qui van debutar a Germana. Parlem amb la Jazz de tot plegat.

Quins músics et van inspirar per voler formar un grup?

Quan vam començar jo estava en una època en què escoltava molt PJ Harvey, molta gent m'ha dit que es nota. Pensava que m'agradaria ser com ella, fer coses així de guais. I també veient el meu pare. Des de petita que l'he vist tocant, sortint de gira, gravant discos...

Què li sembla a ell el disc?

És súper fan, i diu que si tingués la nostra edat, estaria flipant.

Hi queda alguna cosa de Germana, a Mourn?

Hi som la Leia i jo tocant els mateixos instruments, i la connexió que tenim tocant és la mateixa, ens compenetrem molt bé. Les guitarres i les bases de baix són semblants. Però Germana ho vam gravar per a Minimúsica, i les lletres són per a nens. Les de Mourn no sé si són gaire madures, però ho són una mica més, almenys. Quan componem ho fem cabrejades.

Com és el vostre directe?

Sortim, toquem com ens surt, i mola perquè a la gent li agrada. No ens posem nerviosos. I si ho estem una mica, quan surts i agafes la guitarra et passa tot, és terapèutic: treus el que tens a dins i t'ho passes molt bé. Hem fet pocs bolos, però, pel que m'ha dit la gent, generem bones sensacions.

Per què us dieu Mourn?

El vam triar a l'atzar. Vam agafar un diccionari anglès, vam tancar els ulls, vam assenyalar una paraula i ens va sortir aquesta, que vol dir lamentar-se, estar de dol. I ens va semblar súper fosc i súper guai.

També t'agradarà

The New Raemon atrapat al gel

Música Rock i indie

Ramón Rodríguez es construeix un vaixell per tirar endavant a ‘Oh, rompehielos’, que defineix com un disc de redempció i reconciliació Fa cosa d'un any Ramón Rodríguez estava atrapat a casa seva, i no li hauria anat gens malament que un vaixell capaç de navegar entre aigües congelades l'hagués vingut a socórrer. En comptes d'esperar-lo, se'n va construir un de la millor manera que sap: amb cançons. Aquesta és la història d''Oh, rompehielos', el cinquè àlbum de The New Raemon. "Aquest disc va néixer després que estigués un any sense fer concerts", explica mentre es fa una cigarreta. N'havia deixat de fer per com s'havien complicat les coses per guanyar-se la vida tocant, sobretot per culpa de l'increment de l'IVA sobre la música en directe. "No veníem d'una època de tirar coets, però era molt més senzill plantejar una gira. Ara, anar amb tota una banda a fer depèn quines ciutats, és impensable, i amb els últims dos discos -'Libre asociación' (2011) i 'Tinieblas, por fin' (2012)- em vaig trobar que em van deixar a deure molts diners". El component de diversió en el que fa és imprescindible per Rodríguez, i aquesta mala maror li va generar un rebuig per la feina. "Necessitava temps per replantejar-me si volia fer més cançons, si tenia ganes de fer més concerts o seguir amb aquesta història", diu. Tot plegat li va coincidir amb dificultats personals, entre elles "una separació molt dràstica". I a sobre se li va espatllar el cotxe.Explica que era un vehicle al qual ja li tocava r

Núria Graham
©Lizardqueen Music

Entrevista a Núria Graham

Música Pop

Entrevista amb la cantautora de Vic de 17 anys, que fa balanç de l'any en què una maqueta li ha permès fer 70 concerts Fa nou mesos que Núria Graham -pronuncieu-ho 'grèiam', tal com ho indica el seu compte de Twitter- es va estrenar en directe a Barcelona, i tot just fa un any que ho va fer a Vic, on va néixer aquesta cantautora de pare irlandès. Amb només 17 anys, tancarà la gira de la seva primera maqueta, 'First tracks', al Liceu. No ho farà a la sala principal, sota els camps de butaques de Perejaume; ho farà al Foyer, on s'ha celebrat la primera edició del cicle de concerts Músiques Sensibles, que ella tanca. Però la fita continua sent impressionant. "Encara haig de pair una mica tot el que ha passat aquest any -admet-. He tingut sort, suposo, de poder fer tants concerts. Aquest estiu ha estat una bogeria. No els he comptat: potser n'he fet entre 60 i 70, però no m'ho puc creure; em sembla un número massa gros". Parlant en català, cantant en anglèsVa començar a tocar la guitarra als sis anys, i fa cançons des dels 12 o 13. "Estudiava guitarra clàssica, però vaig començar a fer coses més enllà del que em demanaven. Sempre m'ha agradat fer cançons, és la meva manera d'expressar-me". I ho fa en anglès no tant per l'ascendència irlandesa -"A casa parlem en català, tot i que fem una barreja d'idiomes. De fet, renyo el meu pare per no haver-me parlat en anglès sempre", explica- com pel fet que escolta molta música anglosaxona, com per exemple una altra guitarrista i cantant, l

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising