Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Entrevista a Tinariwen

Entrevista a Tinariwen

El grup tuareg va haver de gravar 'Emmar' (2014) als Estats Units per la inestabilitat a Mali. Almenys van poder fer-ho al desert, la seva font d'inspiració

Tinariwen
©Marie Planeille Tinariwen
Per Marta Salicrú |
Advertising

Tinariwen continuen sent els nois del desert, que és el que vol dir el seu nom. Així van començar a anomenar-los fa 30 anys, quan un grup de rebels tuaregs del Sàhara, al nord de Mali, refugiats en un camp libi, van  triar la música per fer arribar el seu missatge.

Els tres membres originals, Ibrahim ag Alhabib, Abdallah ag Alhousseini i Alhassane ag Touhami, han anat incorporant saba nova al grup i avui hi conviuen quatre generacions. "Som un coŀlectiu obert. Acollir noves generacions permet que la nostra música evolucioni", diu Alhousseini.

Fan assouf –"el blues del desert", explica–, nostàlgic, basat en hipnòtiques guitarres elèctriques, veus i percussions, que beu de música tradicional com la inductora de trànsits tinde, "feta de percussions inspirades per la marxa del camell", i de la poesia amaziga ancestral.

El títol d''Emmar' (2014), el disc que han editat aquest any, fa referència a "la brisa calenta del desert i la distància adient vers el foc, prou a prop per sentir-ne l'escalfor sense cremar-se".

Lluny del Sàhara
És el seu sisè enregistrament oficial: abans d'esdevenir un fenomen internacional quan van fundar el Festival au Désert a Mali el 2001 i van començar a actuar a Europa, la seva música circulava en cassets pirates. És el primer que graven lluny del Sàhara. Afirmen que la inestabilitat de Mali fa que sigui un perill tornar-hi.

"El govern malià ens agredeix i el futur del nostre poble el decideixen potències exteriors sense consultar-nos. Ens preocupen les dotzenes de milers de refugiats. Volem que la nostra comunitat recuperi la llibertat i els drets sobre el seu territori", reclama Alhousseini.

La brisa calenta del desert
"Ens entristeix no poder tocar a casa nostra", afirma. Per portar millor l'enyor van gravar 'Emmar' al desert de Califòrnia, rocós, com el de casa. "Apreciem haver pogut gravar al desert, que és la nostra font d'inspiració, els grans espais, l'aire, el silenci, la sensació de llibertat...".

"Hem disposat de millors mitjans tècnics –continua–, però volíem gravar com sempre, en viu, junts. Hem obtingut el so del nostre desert fins i tot lluny de casa. Volíem recrear el so cru de la guitarra aspra que toquem amb amplificadors alimentats per bateries al mig del Ténéré". Tornar als orígens per fer d'altaveu del patiment tuareg amb lirisme sorrer.

Advertising