La cantant Alaska, una de les artistes amb un públic gai més fidel, no deixa d'estar mai d'actualitat. El passat 19 de maig va començar la tercera temporada del xou d'impacte que protagonitza amb el seu marit, Mario Vaquerizo, a l'MTV. Els nous episodis se centren en el seu 50 aniversari. I un cop més la tenim a Barcelona per presentar junt al seu inseparable Nacho Canut el nou disc de Fangoria, Cuatricromía (2013), segurament el seu millor treball des de Naturaleza muerta (2001). Hem aprofitat l'ocasió per parlar amb ella del pas del temps, del concert i de la seva llarga relació amb la ciutat.
Com van els preparatius de la festa d'aniversari?
No puc donar gaires detalls perquè de la majoria de coses se n'encarrega el Mario. Avui he d'escollir entre tres llocs on es farà i em posaré amb la llista de convidats, amb un criteri ampli, amb amics d'abans i d'ara.
Et preocupa fer-te gran?
El que és inevitable no hauria de preocupar a ningú. És com preocupar-se per si et moriràs. Tots ens morirem. El que no sabem és quan. Fer-se gran és una punyeta i m'imagino que cada cop és pitjor. Però no hi ha més remei!
Al vostre xou sorprèn la naturalitat amb què mostres aspectes de la teva vida, com les visites al cirurgià plàstic.
La majoria de gent posa fotos de la seva vida més íntima al Facebook. És exactament el mateix. L'únic que en el meu cas hi ha una cadena de televisió al darrere. Els diumenges ens reunim amb amics per veure el programa i per mi és com veure una espècie de viatge de fi de curs que et graven i que editen de forma estupenda i amb un so excel·lent. No crec que nosaltres ensenyem la nostra intimitat més que altres persones.
Com serà el concert d'aquí?
És la presentació del nou disc i per tant el tocarem gairebé sencer. Tampoc no hi faltaran alguns dels nostres clàssics. Després de la nostra anterior gira, que era un homenatge al vodevil, ara tot és molt més sobri, amb pocs canvis de vestuari, però donant molta importància a la il·luminació.
És molt difícil incorporar les noves cançons al directe? Has d'estudiar molt?
Fa molt temps que el Nacho em va dir que per què utilitzava les meves neurones per memoritzar lletres. Era un moment en què jo estava molt activa estudiant història a la universitat. I vaig considerar que tenia raó. Des d'aquell moment sempre porto un teleapuntador.
Recordes el teu primer concert a la ciutat?
Recordo el primer cop que vaig actuar a Catalunya. Va ser a un càmping de Castelldefels anomenat La Tortuga Veloz o alguna cosa així. Va ser amb Kaka de Luxe el 1978. Després amb els Dinarama recordo concerts molt divertits a l'Studio 54 del Paral·lel.
Hi ha Fangoria per estona?
No és una cosa que ens plantegem. Suposadament, sí. No hi ha cap raó per no seguir. Però tampoc n'hi ha cap per seguir, a part de les ganes. Quan treus un disc és inevitable començar a pensar en el següent. Penses què faràs l'any que ve i amb qui. M'imagino que mentre tinguem ganes de seguir planificant, el grup té el futur garantit.